Pràctiques d'Stumdi

El lloc on vaig a estudiar bretó cada dia, el Manoir de Keranden, a Landerneau, sembla un castell oi? És preciós i aquest hivern, tot nevat, feia molt goig! Vam fer guerres de neu i tot, genial l'ambient que es respira a la formació, m'agrada molt!

Poster de la sèrie KEN TUCH filmada per Dizale i de la qual vaig fer d'script durant dos dies i dos dies més la setmana que ve. Està bé la sèrie!


Des del setembre que estic estudiant bretó en una mena de castell que hi ha a Landerneau, el Manoir de Keranden. Vaig pensar que potser fent aquesta formació de bretó, em podria ajudar a trobar alguna cosa de feina, que la veritat sigui dita, aquí escasseja tant o més que a Catalunya.
Em vaig trobar immersa en una formació de les 9 del matí fins les 5 de la tarda amb una trista hora per dinar. Ens van dividir en tres grups i el meu l'Strollad Eussa (o Grup de l'illa de Ouessant) és el millor i el més ben avingut. Som dotze persones, tots molt diferents d'edats i de motivacions però tots units per un mateix tema: el bretó.
La formació està molt bé, tenim un profe diferent cada dia i un programa ben definit per fer amb un examen escrit cada divendres i un d'oral individual cada dijous. No puc dir que el nivell no és exigent perquè la veritat és que no parem i a sobre jo ho tinc més complicat perquè tot el que no es diu en bretó, es diu en francès i clar... tampoc tinc un nivell sobrat jo de francès i menys el francès extra familiar que parlen els meus companys de classe. Però de tot se n'aprèn! A vegades penso que aprenc més francès aquí que no pas en les classes que fem de francès a Brest, això segur!

Bueno doncs ja porto des del mes de Setembre estudiant 8 hores diàries i ara al gener hem hagut de fer una setmana de pràctiques, al febrer una altra i al març, abans d'acabar, una altra setmana. Tothom s'ha hagut d'espavilar i buscar el que més li interessa. En el meu cas, vaig poder optar per fer-les a un lloc relacionat amb la meva llicenciatura en Comunicació Audiovisual, encara que a una hora i mitja de Landerneau. Es una empresa que es dedica a doblar sèries, pel·lícules o dibuixos animats que ja existeixen i també a produir i gravar altres coses. Com que no em podien acollir entre setmana vaig estar obligada a canviar els dies i el cap de setmana passat, les vaig començar. Vaig assistir a la gravació de "Ken Tuch" una sèrie com un tipus de Camera Cafe en bretó. Va estar bé i jo vaig fer d'script (tot i que aquesta feina la podria fer tothom, no cal una llicenciatura), apuntar els temps de les preses i per què o per què no eren bones. Aquest dijous passat vaig fer un tercer dia de pràctiques veient com doblaven en bretó una sèrie de dibuixos, "Blake ha Mortimer", va estar bé però no vaig poder fer res aquest cop. Per acabar les primeres pràctiques em queden 2 dies: dimecres que ve i dissabte que ve.

Per la segona tongada de pràctiques fins avui no tenia res i la veritat és que passo d'anar fins a Rennes per fer-les en una TV o ràdio quan sé perfectament que no hi ha ni hi haurà feina d'això perquè el Conseil Regional no donarà més ajuda, per tant, no agafarà més gent. Finalment avui he trobat una escola Diwan (de les que escolaritzen els nens en bretó només) i m'han acceptat. He anat a veure l'escola i m'ha agradat, començo el dia 8 de febrer amb els més petits. I seguint amb la tradició francesa, els dimecres com que no hi ha cole, em quedaré a casa. Però em pregunto què fa una mare francesa amb el nen tots els dimecres? No ho entenc massa, no. Els horaris del cole: de 8:45 fins a les 11:45 i de 13:15 fins a les 16:30. Què diria un català si el fessin dinar a les 12? Jo encara no m'hi he acostumat, de veritat, però com a mínim sentiré a parlar bretó i els nens també i això em fa molta il·lusió!

Ale, KENAVO! (Adéu com diuen els que parlen bretó).