Merda de Ryanair

El meu hotel de 4 estrelles: el Best Western de Luton, un encant i un buffet d'esmorzar excel·lent!

Gent desesperada a l'aeroport, tot mirant-los dreta perquè no hi havia ni un trist racó de terra per seure...

Més gent tirada per Luton Airport, horrible el dia de divendres, horrible!

La gran nevada a Luton Town... no n'hi ha per tant, com són els anglesos, mare de déu!

Tot just ahir vaig arribar a casa, a Navàs, al meu poble. Sembla mentida que faci un any que ja no hi visc però sempre el consideraré el meu poble, perquè segurament la meva infància va transcórrer allà. És extrany però tothom considera casa seva allà on va passar la infància, tant fa si vivim més temps en una altra ciutat, però suposo que allà on vas fer primària i pàrvuls, allà és casa teva, passi el que passi. No puc evitar pensar que si tinc un fill a França i passa els primers anys de la seva vida allà (cosa que voldria perquè així aprengués més idiomes que el català), considerarà que França és casa seva, pot ser? Bueno no ho sé. Al tema!!

Ahir a la nit vaig arribar a casa, tot i que havia d'arribar divendres a la tarda!! sembla mentida! I tot per què? Per una nevada que va fer a London! Mai em podia haver imaginat que això em pogués passar! Primer, la vaga sobtada a l'aeroport de Brest que quasi em deixa sense poder sortir de la Bretanya. Passat el primer problema, em trobo que a Londres Luton es posa a nevar sense consol i els trens van amb retard. Per què, em pregunto jo, per la neu? Però si aquesta gent ja haurien d'estar-hi acostumats, no? Doncs no!! Arribo a l'aeroport 3h abans del vol i ja veig raro que no estiguin facturant maletes els que les han de facturar, per què? em pregunto, doncs perquè la cosa està molt peluda! De seguida em fixo amb avions de les 6 del matí que encara no han sortit a les 6 de la tarda, quan jo ja hauria de ser a Girona. Travesso el control de seguretat amb totes les magrejades de la tia de seguretat i em començo a preguntar si és lesbiana... m'han de tocar tant, realment? Arribo a una sala PLENA a petar, plena, pleníssima de gent per terra, asseguda, ajaguda, estirada... no puc ni passar, ni asseure'm, ni caminar.. m'estic dreta amb la vista posada a la pantalla de vols. El meu no hi surt. La gent plora, dorm, crida, s'emprenya, però tothom mira les pantalles on la meitat dels vols estan o CANCEL·LATS, HIPER RETRASSATS o bé posa PLEASE WAIT, porto 3h waitant per terra quan algun vol decideix sortir fins que sento: "All Ryanair flights cancelled for today". NO m'ho puc creure! Les llàgrimes em cauen galtes i em sento estafada, massegada i com acabant de despertar d'un malson horrible! No hi ha dret!

Al cap de 3hores encara estic fent cua al mostrador de Ryanair on una noia molt rossa i molt maca em diu que no, que no em pot donar cap altre vol fins dilluns! Està de broma, penso jo. Però no, no està de broma. Finalment m'avança un dia, no tornaré fins diumenge. M'esperen 2 nits més a Luton. L'ambient de l'aeroport és extenuador, la gent remuga, crida, plora, es desespera, nens plorant, bebés plorant molt més, mares que els aguanten amb llàgrimes galtes avall, policies que treuen gent que es cola, gent que crida perquè la gent es cola, gent que intenta fer servir un bebè per colar-se.... gent que ni s'immuta, que intenta pair que haurà de pagar 2 dies més a Luton.

Desesperada, me'n torno a l'hotel. "It's full", merda! Vaig a buscar-ne un altre: "I'm sorry, it's full", el tercer em vol intentar explicar que s'han cancel·lat els vols i que per això no té habitacions, no em diguis? El deixo acabar, no tinc ni esma per interrompre'l! Acabo anant a un 4 estrelles que si, sí que té habitacions. Ploro tot el que puc i me'n vaig a dormir en un llit de puta mare, l'endemà em dedico el dia, compro al Mall, me'n torno al cine i em passo la tarda al jacuzzi, a la sauna i a la piscineta de l'hotel de 4 estrelles.

No m'agrada Luton, potser no m'agrada Londres, no m'agrada la neu ni m'agrada Ryanair. Però és el més barat que vaig trobar.... potser sí, però ja no m'ha sortit tant barat. Diumenge a la tarda, 1h de retard i llegeixo la revista de bord de Ryanair que diu que a partir del 2010 faran pagar 1 euro o 1 pound per anar al lavabo i així podran treure un lavabo de l'avió i podran afegir 6 seients més per avió. Ah sí? Tot això pel bé del client, of course!

Jo pagaré un puto euro per anar al water i m'agradarà poder cagar-m'hi, us ho ben juro!

Had to spit it out, sorry for the language!

Time flies...

Doncs sí sembla que faci 4 dies que som aquí i ja fa més d'un any que vivim a Landerneau. Sembla que només faci setmanes que he començat el curs de bretó i m'adono que ja puc escoltar més de mitja hora sense haver de traduir, sembla que faci ahir que vam començar a sortir amb l'Andreu i ja en són 4. Com passa el temps! Es que no ens n'adonem i l'any que ve ja tindrem 28 anys. Cada cop ens acostem més a la trentena i això sí que fa por. Ara és l'época en què hi ha tantes ganes de fer-ho tot, d'aprofitar al màxim abans que arribin les responsabilitats i l'edat plenament adulta. Hi ha tantes coses a fer i el temps passa tant ràpid que ja se t'escapen de les mans les 12 campanades d'any nou, que no tens temps de veure com baixa l'aigua del riu que ja ha canviat la marea. És época de canvis, de plaer, de gaudir al màxim perquè una època així potser no la tindrem mai més. Ni més bona ni pitjor, talment així, així de maca. Fem el que volem i quan volem sense pensar en després, sinó en l'ara. Cal tenir present el CARPE DIEM i disfrutar-lo perquè ara és el moment, ni avui ni demà, ARA! Que la sort no canviï mai i que la felicitat perduri. Ho tinc tot en aquesta vida, què més podria demanar? M'ho pensaré per si de cas aquest any vull enviar una carta als Reis de l'Orient o al Père Noel qui sap...

Dubai: un lloc per veure!

Una foto del tobogan per on va baixar l'Andreu, que et porta a més de 80km per hora!! Jo ni de conya hi pujo!! Uii quina por!!

Una foto del creek de Dubai per on hi passen moltes mercaderies. Hi ha unes barques per travessar a laltre cantó molt xules que es diuen "abra" i valen 0,20€ per cap.

L'únic hotel de 7 estrelles del món: El Burj Al Arab. La manera més barata de visitar-lo és prendre-hi un te que val 60 euros, evidentment no el vam veure.

Un dels més de vint MALLS que hi ha a DUBAI, una preciositat, però les coses igual de cares que aquí. Per tant, no vam poder comprar res!!

Una foto de l'SKI DUBAI, una pista d'esquí indoor al mig d'un centre comercial, una passada! Passes de 35 graus a l'exterior a -2 graus aquí dins!! Genial!!

Quan vam escollir Dubai per anar de vacances aquest mes d'octubre, va ser una mica per casualitat! Vull dir que teníem clar que volíem anar de vacances en algun lloc on fes calor perquè no havíem tingut l'oportunitat de passar calor de la bona a Landerne, perquè no tenim estiu!!

Primer vam mirar Tenerife però surt caríssim des d'aquí, sí sí més que Dubai, després jo pensava en Egipte abans que cap altre lloc, però llavors no vaig tenir ni ganes ni esma per organitzar un viatge a Egipte per por de ser enganyats a cada cantonada i sabent segur que hauria de regatejar a cada moment. I precisament buscant vols a Egipte, vaig trobar un vol a Dubai que no estava gens malament.
Vaig pujar corrents a veure l'Andreu per demanar-li: "on és Dubai?", no en tenia ni idea jo de on era ni de què era. Més aviat em sonava a "Dubai Bombai...." la cançó aquella, tot i que és Hawai i més tard ho vaig saber.

Total que a l'Andreu li van venir ganes d'anar-hi i jo m'ho vaig estar mirant fins que vaig veure que hi havia coses a fer i que era un país per almenys anar a veure! Vam optar per estar-hi una setmaneta i per visitar també la capital Abu Dhabi. Ara que hem tornat puc dir que m'han sobtat moltes coses de Dubai: la seva contaminació, els múltiples MALLS que hi ha, la riquesa, el nombre de grues per tot arreu però sobretot m'han sorprès molt positivament la gent. Ells han fet que el viatge sigui un record molt més maco perquè tothom està a l'aguait i a punt per ajudar-te en tot moment, amables i atents.
De veritat, una gent molt molt maca!

Who is to blame?

Fa més d'un mes vaig voler planejar un regal pel meu nòvio i vaig comprar un vol cap a Praga amb la companyia Skyeurope. També vaig comprar ja l'hotel i el tren que estem obligats a agafar per anar de Brest fins a París perquè l'avió surt sempre des d'allà. Ho tenia tot a punt per poder fer un regal de somnis al lloc on jo sabia que ell volia anar. Tot preparat, tot comprat per poder regalar un viatge sorpresa pels 4 anys que portem junts.

Fins que mirant el 3/24 veig que la companyia Skyeurope ha fet fallida i ha suspès TOTS els seus vols, fins i tot es queden a terra la gent que ja està al lloc de vacances i que ha de tornar. No m'ho podia creure. Balbucejant em cauen les llàgrimes, ell em demana què passa. Jo no m'ho puc empassar. Obro un explorer, vaig a la pàgina de la companyia i ho veig: Skyeurope suspends all its operations. No pot ser, no pot ser. Acabo explicant-li tot, ell no s'ho acaba de creure, no en sabia res i està flipant.

La companyia encara és hora que em digui alguna cosa, vaig trucar a TOTS els telèfons que tenen de TOTS els països i res de res, sempre el mateix contestador dient que si ho he pagat amb tarja de crèdit, doncs que ha de ser el banc qui demani una reclamació.

El banc, a dia d'avui, 7 dies després de la fallida, em diu que no pot fer res, que com que encara no ha passat el dia i que, per tant, encara no he perdut el vol que havia comprat, doncs encara no poden fer res. Ens hem d'esperar al dia 11 de novembre per veure que no hi ha cap vol per anar a Praga o què? No ho entenc. A qui em puc dirigir? Qui és el culpable d'aquestes coses? Què faig amb el tren pagat o amb l'hotel? Què puc fer? Merda de drets!

Per sort, tenim un altre viatge a la vista: Dubai, tot nou acabat de comprar. Espero que Lufthansa no falli aquest cop!

Coses que m'agraden...

- llevar-me a la nit i veure que encara em queden hores per dormir.

- tenir un ram de flors o de roses sobre la taula.

- mirar i remirar els fotollibres que ja tinc fets

- buscar, trobar i comprar vols a baix preu.

- muntar tot un viatge.
- anar al cine i veure una pel·lícula que m'agradi.

- estar enganxada a un bon llibre.

- aprendre noves expressions de nous idiomes.

- conèixer gent parlant nous idiomes.

- fer l'amor amb la persona que estimes.

- rebre emails de gent que conec.

- escoltar la cançó que m'encanta tot corrent.

- pintar.
- la olor del suc de taronja o pomelo acabat d'exprémer.

- fer un picnic a l'aire lliure.

- llegir mentres em toca el sol a la cara.

- capbussar-me en l'aigua congelada de l'atlàntic.

- llegir guies de viatge i imaginar-me el meu propi.

- menjar un bon crêpe de xocolata amb una bola de gelat de vainilla.

- tocar la gelatina.

- sentir música en directe, sobretot en un concert.

- que em facin petons.

- un bon massatge a l'esquena.

- riure.

- una posta de sol.

- sentir les melodies de les sèries que m'agraden.

- rebre postals.

- parlar per telèfon.

- un suc de fruites natural o smoothie

- anar a comprar roba.

- conèixer gent.

- escoltar música amb l'MP3 i cantar estant sola a casa.

- viure en un lloc de parla diferent.

- nedar.

- que m'acaricin.

- retrobar amics o amigues.

- pensar possibles noms per fills o filles.

- la olor de terra molla.

- els gats.

- posar-me body milk.

- la olor dels llibres nous.

- que em toquin els cabells.

- agafar a coll un nen petit.

- el leti balm.

- les esglésies.

- les espelmes amb olor.

- tocar la sorra de la platja.

- fer fotos.

- els perfums i les olors en general.

- els núvols.

- que em vinguin a rebre a l'aeroport amb un ram de flors.

- el mar.

- estimar i ser estimada.

- ser feliç.

- i moltes, moltes coses més que per sort vaig afegint cada dia.

Visits

La visita dels pares de l'Andreu a dalt

Els châteaux de la Loire amb els meus pares

Amb els amics de Puig-Reig a Pont-Aven

Amb els meus cunyats a la plaça de l'ajuntament de Brest

Amb la Claire a la Pointe Saint Mathieu

Avui acaba de marxar l'última visita que crec que tindrem aquest any 2009! Han estat moltes i molt xules, depenent del temps que ha fet però sempre molt gratificants i aprofitades!

Han vingut a Landerneau:

els meus pares amb els meus tiets,

els meus pares amb el meu tiet,

la germana de l'Andreu i el seu nòvio,

els meus pares sols,

la Clara,

els pares de l'Andreu

i uns amics de Puig-reig, la Roser, el Carles i el Dani.

Està bé això de tenir gent a qui poder ensenyar el nostre entorn, el nostre poble, en definitiva, la terra bretona on ara vivim. M'agrada que vingui gent i que ens facin sentir que encara se'n recorden una mica, que encara som catalans i que a les visites els hi agradi la nostra hospitalitat i la nostra companyia.

Potser, si alguna cosa trobem a faltar a la Bretanya, són els amics i la família que hem deixat enrera. Ojalà poguéssim trobar algun grupet de bona gent per quedar, sortir i fer amics, ja tenim la família catalano-bretona però ara que no hi són, es troben a faltar!

Benvinguts sigueu a Landerne i moltes gràcies pels que heu vingut ja!

Petons!

Test vacacional

Llegint blogs de l'altra gent i tenint molt poca feina a fer, certament, he decidit copiar un test de la meva amiga Laura i fer-lo:

Three names I go by:

1- Ada

2- Truffauta

3- Petita

Three jobs I have had in my life:

1- Hotel receptionist

2- Babysitter

3- Secretary

Three places I have lived:

1- Landerneau

2- Lindsengericht

3- Athens (Atlanta)

Three places I have been:

1- The U.S.A.

2- Iceland

3- Peru

Three places I plan to visit in the future:

1- Canada

2- Russia

3- China

Three favourite beverages:

1- Guiness

2- Tea

3- Soya milk

Three of my favourite foods:

1- Boiled rice (my grandma's boiled rice specially)

2- Crêpes

3- Pasta

Three things that are always by my side:

1- Kleenex

2- Leti Balm

3- A bottle of water

Three of my favourite colors:

1- Green

2- Yellow

3- Purple

Three things I am looking forward to:

1- Travelling

2- Getting started with my Breton course

3- Being a mother

Bloody weather

Per fi hem tingut un cap de setmana de sol i calor, quasi no m'ho puc creure! Sort que l'hem pogut aprofitar i hem marxat a Carnac, al costat de Finistère, al sud, a unes 2h de Landerneau.

A la Bretanya SEMPRE fa mal temps, SEMPRE. O plou o està núvol, o hi ha boira però sempre fot mal temps. En canvi, en un dia d'aquells en què a Déu li ve de gust o s'alineeen els planetes o les espelmes de les esglésies han fet el seu servei o les pregàries de la gent han estat escoltades... llavors, aquell dia surt el sol!

I la gent surt, com les formigues o els animalons després de la pluja, com un cargol que treu les banyes. Aquí aprens a estimar el sol i a aprofitar dels poquets moments de sol que tindràs. És hora de marxar, escampar la boira, anar a córrer, a fer una excursió en bici, a plantar la tenda a algun lloc, el que sigui! És hora d'estar al carrer, a l'aire lliure i intentar impregnar-nos del soleil de la Bretagne. És molt bo un dels lemes que tenen a la Bretanya: Il ne pleu que sur les cons.

Bueno, jo dec ser super con doncs, jajjajaja.

Lo dit, aquest cap de setmana ha fet sol i CALOR i l'hem aprofitat. I'm so happy, if only we had more sunny days, then I'd live in paradise.

Un petonàs amb una gota de pluja. jejee ;P

God Bless low cost airlines!

Doncs sí, realment no sé què hauria sigut de mi sense els vols a baix cost. Tinc molta sort d'haver nascut en aquesta època on pots agafar un avió per 10 euros anar i tornar. De fet, moltes vegades he anat a Roma, a París i a Frankfurt per menys d'un euro, molt més barat que agafar un bus de l'Alsina Graells i anar de Navàs a Barcelona. Sembla increïble però és cert, eh!

Cada dia miro la web del Ryanair, cada dia i des de Brest no es pot dir que trobi massa cosa. Diferent era quan vivia a Navàs que podia mirar de marxar des de Girona i de Reus i hi havia un merder de destinacions. Des de Brest només podem anar a Dublín (ja l'hem fet servir), a Londres Luton (que ja hi hem estat) i a Marsella. Però a part de ser caríssim no hi ha vols diaris, per tant, no pots anar un cap de setmana enlloc perquè no concorden els horaris.

Però avui mirant mirant he trobat un vol des de l'aeroport de Nantes que queda a unes 3h de Landerneau i he trobat un vol de Nantes a Marsella. O sigui que el cap de setmana del 29 al 31 d'agost marxem cap a MARSELLA!!! Oeoeoeoe, no hi ha res que em faci més il·lusió que comprar un vol i planejar un viatge. Ja en tinc unes ganes!
I tot això per només 25 euros. Algú s'ho podia imaginar fa 20 anys? Quina sort haver nascut en aquesta època! GENIAL! Visca les aerolínies de baix cost! Visca!

Faire le point

Com diuen aquí els francesos, potser ha arribat l'hora de "faire le point" o fer balanç de la vida a França, després de fa exactament vuit mesos de viure-hi.

Un no sap mai com aniran les coses quan pren la decisió de deixar-ho tot i escapar de la vida que es tenia abans i muntar-ne una de nova a l'estranger. És molt arriscat, és cert, però a vegades funciona. Com se suposa que és el nostre cas.

Vam arribar a Landerneau, un petit poblet de la Bretanya francesa amb moltes ganes i il·lusions i amb una feina, la de l'Andreu. A ell li va bé, encara aprèn cada dia, objectiu aconseguit. A mi? Doncs crec que també, però no és tan fàcil trobar feina aquí, al bout du monde, és a dir, al cul del món. No hi ha feina. No hi ha crisi, però no hi ha feina, com tampoc hi ha immigrants perquè la gent ja no ve.

Hi ha poca gent estrangera, per això cada vegada que parles amb algú, et diuen: ai quin accent més raro que tens, d'on ets?? Al principi mola que et demanin això, expliques que ets de Barcelona i et diuen: ah espagnole? I tu, a vegades expliques la diferència entre Catalunya i Espanya i a vegades tires pel dret, acotes el cap i dius: oui, oui espagnole. Al final cansa explicar d'on ets i el per què. Què pensin el que vulguin, total molts ni ho entenen.

Jo tinc bastant temps lliure ara, per no dir tot el temps lliure del món, ara per ara no tinc feina, en busco i m'agobio perquè NO HI HA RES!!!

Però tot i això, em sento afortunada
poder viure a Landerneau. M'agrada el poble i sí, potser sí que hauríem d'anar a viure a una ciutat perquè jo pugui trobar feina més fàcilment, però llavors sortir al carrer ja no seria tan maco. Cada cop que vaig al gimnàs o sortim a donar un volt pel costat del riu Elorn que travessa el nostre poble, em sento feliç de poder ser aquí i compartir els "bonjours" i els "bonsoirs" amb els landerneens. I potser no tinc feina, però temps al temps, de moment podem anar tirant i per sort, el dia 9 de setembre començo una formació de bretó que em permetrà trobar una bona feina. Això espero i si no, doncs a seguir provant que l'esperança és l'últim que es perd!!!

La primera foto és del centre de Landerneau, del Pont de Rohan, molt xulo, l'indret més maco i més concorregut del poble. I nosaltres tenim la sort de viure al rovell de l'ou, on ara durant tot l'estiu faran un fez-deiz gratuit cada diumenge (una festa bretona amb música i tot, geniaal!!!)
La segona foto, és de la primera descarregamenta del cotxe el dia 1 de novembre quan vam arribar i vam trobar la gran casa que ens deixaven (Ara estem amb un piset moolt petit, però està bé per nosaltres dos) i la tercera foto és del viatge d'anada Navàs-Landerneau, on estàvem ben il·lusionats pel nou canvi de vida.

I, per què no? Encara ho estem! Com deia en Llach: "Tot està per fer i tot és possible".
I tant que sí! Au revoir!

Per als meus pares

Perquè avui fa 32 anys que es van casar i no tothom pot dir el mateix eh! Que costa molt aguantar-se tants anys... MOLTES FELICITATS!
Es que el FOTOLOG no va bé i no puc posar la foto allà.

Happy birthday dear!

Ja fa dies que va ser l'aniversari de l'Andreu però ho vam celebrar a Anglaterra, a Portsmouth, concretament. Així que aquest diumenge va bufar les espelmes a casa de la Núria i vam fer una mica de festa, aprofitant que també era l'aniversari d'ella.

Apa, doncs res, MOLTES FELICITATS que aviat serà també el meu! buaaaaaaa!!!

Viatge al sud d'Anglaterra

Una foto de Stonehenge, vam tenir només 5min per visitar-ho, és que aquests anglesos a les 4 de la tarda i tot tancat, pitjor que els francesos!!

Una foto de l'animat poble de SALISBURY, molt xulo!

Crec que també és Salisbury o Romsey.. he perdut el compte...

A Landerne hi ha risc d'innundació

Pis pis pis

Més fotos del pis nou