La visita dels pares de l'Andreu a dalt
Els châteaux de la Loire amb els meus pares
Amb els amics de Puig-Reig a Pont-Aven
Amb els meus cunyats a la plaça de l'ajuntament de Brest
Amb la Claire a la Pointe Saint Mathieu
Avui acaba de marxar l'última visita que crec que tindrem aquest any 2009! Han estat moltes i molt xules, depenent del temps que ha fet però sempre molt gratificants i aprofitades!
Han vingut a Landerneau:
els meus pares amb els meus tiets,
els meus pares amb el meu tiet,
la germana de l'Andreu i el seu nòvio,
els meus pares sols,
la Clara,
els pares de l'Andreu
i uns amics de Puig-reig, la Roser, el Carles i el Dani.
Està bé això de tenir gent a qui poder ensenyar el nostre entorn, el nostre poble, en definitiva, la terra bretona on ara vivim. M'agrada que vingui gent i que ens facin sentir que encara se'n recorden una mica, que encara som catalans i que a les visites els hi agradi la nostra hospitalitat i la nostra companyia.
Potser, si alguna cosa trobem a faltar a la Bretanya, són els amics i la família que hem deixat enrera. Ojalà poguéssim trobar algun grupet de bona gent per quedar, sortir i fer amics, ja tenim la família catalano-bretona però ara que no hi són, es troben a faltar!
Benvinguts sigueu a Landerne i moltes gràcies pels que heu vingut ja!
Petons!
6 comentarios:
Moltes gràcies per acollir-nos tan bé a casa vostra, la veritat és que sou uns grans anfitrions i d'aquesta manera sempre tindreu visites. (A vegades val la pena estar sols).
Un petò
Jajjjaja sí sí també va bé una mica de calma perquè aquest juliol-agost no hem parat! Sobretot ara que amb aquest constipat millor no tenir ningú per no encomanar-lo! Petons!
Oh! Que guai! Quanta gent us ha vingut!
Jo vull repetir eh? Però té pinta que ja haurà de ser al 2010.
Un bon any ha estat aquest! I us heu portat molt bé acollint-nos a casa vostra! Moltes gràcies!!!
vale, t'esperem Claire al 2010 encara que sigui!!
I encara hi ha els que ho tenim pendent i que més tard o més d'hora vindrem! :) Encara que no s'hagi donat l'ocasió fins avui...
Però amb això no vol pas dir que us haguem oblidat! I tant que no!
L'Emilio, la Noe i jo us vindrem a veure! :)
Petons!
Sí, sí ja hi comptem! Tranqui! jajjaja! En principi estarem temps al mateix lloc i la Bretanya no es mourà! Ja trobarem un pont, no? Petons!
Publicar un comentario