Pràctiques d'Stumdi

El lloc on vaig a estudiar bretó cada dia, el Manoir de Keranden, a Landerneau, sembla un castell oi? És preciós i aquest hivern, tot nevat, feia molt goig! Vam fer guerres de neu i tot, genial l'ambient que es respira a la formació, m'agrada molt!

Poster de la sèrie KEN TUCH filmada per Dizale i de la qual vaig fer d'script durant dos dies i dos dies més la setmana que ve. Està bé la sèrie!


Des del setembre que estic estudiant bretó en una mena de castell que hi ha a Landerneau, el Manoir de Keranden. Vaig pensar que potser fent aquesta formació de bretó, em podria ajudar a trobar alguna cosa de feina, que la veritat sigui dita, aquí escasseja tant o més que a Catalunya.
Em vaig trobar immersa en una formació de les 9 del matí fins les 5 de la tarda amb una trista hora per dinar. Ens van dividir en tres grups i el meu l'Strollad Eussa (o Grup de l'illa de Ouessant) és el millor i el més ben avingut. Som dotze persones, tots molt diferents d'edats i de motivacions però tots units per un mateix tema: el bretó.
La formació està molt bé, tenim un profe diferent cada dia i un programa ben definit per fer amb un examen escrit cada divendres i un d'oral individual cada dijous. No puc dir que el nivell no és exigent perquè la veritat és que no parem i a sobre jo ho tinc més complicat perquè tot el que no es diu en bretó, es diu en francès i clar... tampoc tinc un nivell sobrat jo de francès i menys el francès extra familiar que parlen els meus companys de classe. Però de tot se n'aprèn! A vegades penso que aprenc més francès aquí que no pas en les classes que fem de francès a Brest, això segur!

Bueno doncs ja porto des del mes de Setembre estudiant 8 hores diàries i ara al gener hem hagut de fer una setmana de pràctiques, al febrer una altra i al març, abans d'acabar, una altra setmana. Tothom s'ha hagut d'espavilar i buscar el que més li interessa. En el meu cas, vaig poder optar per fer-les a un lloc relacionat amb la meva llicenciatura en Comunicació Audiovisual, encara que a una hora i mitja de Landerneau. Es una empresa que es dedica a doblar sèries, pel·lícules o dibuixos animats que ja existeixen i també a produir i gravar altres coses. Com que no em podien acollir entre setmana vaig estar obligada a canviar els dies i el cap de setmana passat, les vaig començar. Vaig assistir a la gravació de "Ken Tuch" una sèrie com un tipus de Camera Cafe en bretó. Va estar bé i jo vaig fer d'script (tot i que aquesta feina la podria fer tothom, no cal una llicenciatura), apuntar els temps de les preses i per què o per què no eren bones. Aquest dijous passat vaig fer un tercer dia de pràctiques veient com doblaven en bretó una sèrie de dibuixos, "Blake ha Mortimer", va estar bé però no vaig poder fer res aquest cop. Per acabar les primeres pràctiques em queden 2 dies: dimecres que ve i dissabte que ve.

Per la segona tongada de pràctiques fins avui no tenia res i la veritat és que passo d'anar fins a Rennes per fer-les en una TV o ràdio quan sé perfectament que no hi ha ni hi haurà feina d'això perquè el Conseil Regional no donarà més ajuda, per tant, no agafarà més gent. Finalment avui he trobat una escola Diwan (de les que escolaritzen els nens en bretó només) i m'han acceptat. He anat a veure l'escola i m'ha agradat, començo el dia 8 de febrer amb els més petits. I seguint amb la tradició francesa, els dimecres com que no hi ha cole, em quedaré a casa. Però em pregunto què fa una mare francesa amb el nen tots els dimecres? No ho entenc massa, no. Els horaris del cole: de 8:45 fins a les 11:45 i de 13:15 fins a les 16:30. Què diria un català si el fessin dinar a les 12? Jo encara no m'hi he acostumat, de veritat, però com a mínim sentiré a parlar bretó i els nens també i això em fa molta il·lusió!

Ale, KENAVO! (Adéu com diuen els que parlen bretó).

Merda de Ryanair

El meu hotel de 4 estrelles: el Best Western de Luton, un encant i un buffet d'esmorzar excel·lent!

Gent desesperada a l'aeroport, tot mirant-los dreta perquè no hi havia ni un trist racó de terra per seure...

Més gent tirada per Luton Airport, horrible el dia de divendres, horrible!

La gran nevada a Luton Town... no n'hi ha per tant, com són els anglesos, mare de déu!

Tot just ahir vaig arribar a casa, a Navàs, al meu poble. Sembla mentida que faci un any que ja no hi visc però sempre el consideraré el meu poble, perquè segurament la meva infància va transcórrer allà. És extrany però tothom considera casa seva allà on va passar la infància, tant fa si vivim més temps en una altra ciutat, però suposo que allà on vas fer primària i pàrvuls, allà és casa teva, passi el que passi. No puc evitar pensar que si tinc un fill a França i passa els primers anys de la seva vida allà (cosa que voldria perquè així aprengués més idiomes que el català), considerarà que França és casa seva, pot ser? Bueno no ho sé. Al tema!!

Ahir a la nit vaig arribar a casa, tot i que havia d'arribar divendres a la tarda!! sembla mentida! I tot per què? Per una nevada que va fer a London! Mai em podia haver imaginat que això em pogués passar! Primer, la vaga sobtada a l'aeroport de Brest que quasi em deixa sense poder sortir de la Bretanya. Passat el primer problema, em trobo que a Londres Luton es posa a nevar sense consol i els trens van amb retard. Per què, em pregunto jo, per la neu? Però si aquesta gent ja haurien d'estar-hi acostumats, no? Doncs no!! Arribo a l'aeroport 3h abans del vol i ja veig raro que no estiguin facturant maletes els que les han de facturar, per què? em pregunto, doncs perquè la cosa està molt peluda! De seguida em fixo amb avions de les 6 del matí que encara no han sortit a les 6 de la tarda, quan jo ja hauria de ser a Girona. Travesso el control de seguretat amb totes les magrejades de la tia de seguretat i em començo a preguntar si és lesbiana... m'han de tocar tant, realment? Arribo a una sala PLENA a petar, plena, pleníssima de gent per terra, asseguda, ajaguda, estirada... no puc ni passar, ni asseure'm, ni caminar.. m'estic dreta amb la vista posada a la pantalla de vols. El meu no hi surt. La gent plora, dorm, crida, s'emprenya, però tothom mira les pantalles on la meitat dels vols estan o CANCEL·LATS, HIPER RETRASSATS o bé posa PLEASE WAIT, porto 3h waitant per terra quan algun vol decideix sortir fins que sento: "All Ryanair flights cancelled for today". NO m'ho puc creure! Les llàgrimes em cauen galtes i em sento estafada, massegada i com acabant de despertar d'un malson horrible! No hi ha dret!

Al cap de 3hores encara estic fent cua al mostrador de Ryanair on una noia molt rossa i molt maca em diu que no, que no em pot donar cap altre vol fins dilluns! Està de broma, penso jo. Però no, no està de broma. Finalment m'avança un dia, no tornaré fins diumenge. M'esperen 2 nits més a Luton. L'ambient de l'aeroport és extenuador, la gent remuga, crida, plora, es desespera, nens plorant, bebés plorant molt més, mares que els aguanten amb llàgrimes galtes avall, policies que treuen gent que es cola, gent que crida perquè la gent es cola, gent que intenta fer servir un bebè per colar-se.... gent que ni s'immuta, que intenta pair que haurà de pagar 2 dies més a Luton.

Desesperada, me'n torno a l'hotel. "It's full", merda! Vaig a buscar-ne un altre: "I'm sorry, it's full", el tercer em vol intentar explicar que s'han cancel·lat els vols i que per això no té habitacions, no em diguis? El deixo acabar, no tinc ni esma per interrompre'l! Acabo anant a un 4 estrelles que si, sí que té habitacions. Ploro tot el que puc i me'n vaig a dormir en un llit de puta mare, l'endemà em dedico el dia, compro al Mall, me'n torno al cine i em passo la tarda al jacuzzi, a la sauna i a la piscineta de l'hotel de 4 estrelles.

No m'agrada Luton, potser no m'agrada Londres, no m'agrada la neu ni m'agrada Ryanair. Però és el més barat que vaig trobar.... potser sí, però ja no m'ha sortit tant barat. Diumenge a la tarda, 1h de retard i llegeixo la revista de bord de Ryanair que diu que a partir del 2010 faran pagar 1 euro o 1 pound per anar al lavabo i així podran treure un lavabo de l'avió i podran afegir 6 seients més per avió. Ah sí? Tot això pel bé del client, of course!

Jo pagaré un puto euro per anar al water i m'agradarà poder cagar-m'hi, us ho ben juro!

Had to spit it out, sorry for the language!

Time flies...

Doncs sí sembla que faci 4 dies que som aquí i ja fa més d'un any que vivim a Landerneau. Sembla que només faci setmanes que he començat el curs de bretó i m'adono que ja puc escoltar més de mitja hora sense haver de traduir, sembla que faci ahir que vam començar a sortir amb l'Andreu i ja en són 4. Com passa el temps! Es que no ens n'adonem i l'any que ve ja tindrem 28 anys. Cada cop ens acostem més a la trentena i això sí que fa por. Ara és l'época en què hi ha tantes ganes de fer-ho tot, d'aprofitar al màxim abans que arribin les responsabilitats i l'edat plenament adulta. Hi ha tantes coses a fer i el temps passa tant ràpid que ja se t'escapen de les mans les 12 campanades d'any nou, que no tens temps de veure com baixa l'aigua del riu que ja ha canviat la marea. És época de canvis, de plaer, de gaudir al màxim perquè una època així potser no la tindrem mai més. Ni més bona ni pitjor, talment així, així de maca. Fem el que volem i quan volem sense pensar en després, sinó en l'ara. Cal tenir present el CARPE DIEM i disfrutar-lo perquè ara és el moment, ni avui ni demà, ARA! Que la sort no canviï mai i que la felicitat perduri. Ho tinc tot en aquesta vida, què més podria demanar? M'ho pensaré per si de cas aquest any vull enviar una carta als Reis de l'Orient o al Père Noel qui sap...

Dubai: un lloc per veure!

Una foto del tobogan per on va baixar l'Andreu, que et porta a més de 80km per hora!! Jo ni de conya hi pujo!! Uii quina por!!

Una foto del creek de Dubai per on hi passen moltes mercaderies. Hi ha unes barques per travessar a laltre cantó molt xules que es diuen "abra" i valen 0,20€ per cap.

L'únic hotel de 7 estrelles del món: El Burj Al Arab. La manera més barata de visitar-lo és prendre-hi un te que val 60 euros, evidentment no el vam veure.

Un dels més de vint MALLS que hi ha a DUBAI, una preciositat, però les coses igual de cares que aquí. Per tant, no vam poder comprar res!!

Una foto de l'SKI DUBAI, una pista d'esquí indoor al mig d'un centre comercial, una passada! Passes de 35 graus a l'exterior a -2 graus aquí dins!! Genial!!

Quan vam escollir Dubai per anar de vacances aquest mes d'octubre, va ser una mica per casualitat! Vull dir que teníem clar que volíem anar de vacances en algun lloc on fes calor perquè no havíem tingut l'oportunitat de passar calor de la bona a Landerne, perquè no tenim estiu!!

Primer vam mirar Tenerife però surt caríssim des d'aquí, sí sí més que Dubai, després jo pensava en Egipte abans que cap altre lloc, però llavors no vaig tenir ni ganes ni esma per organitzar un viatge a Egipte per por de ser enganyats a cada cantonada i sabent segur que hauria de regatejar a cada moment. I precisament buscant vols a Egipte, vaig trobar un vol a Dubai que no estava gens malament.
Vaig pujar corrents a veure l'Andreu per demanar-li: "on és Dubai?", no en tenia ni idea jo de on era ni de què era. Més aviat em sonava a "Dubai Bombai...." la cançó aquella, tot i que és Hawai i més tard ho vaig saber.

Total que a l'Andreu li van venir ganes d'anar-hi i jo m'ho vaig estar mirant fins que vaig veure que hi havia coses a fer i que era un país per almenys anar a veure! Vam optar per estar-hi una setmaneta i per visitar també la capital Abu Dhabi. Ara que hem tornat puc dir que m'han sobtat moltes coses de Dubai: la seva contaminació, els múltiples MALLS que hi ha, la riquesa, el nombre de grues per tot arreu però sobretot m'han sorprès molt positivament la gent. Ells han fet que el viatge sigui un record molt més maco perquè tothom està a l'aguait i a punt per ajudar-te en tot moment, amables i atents.
De veritat, una gent molt molt maca!

Who is to blame?

Fa més d'un mes vaig voler planejar un regal pel meu nòvio i vaig comprar un vol cap a Praga amb la companyia Skyeurope. També vaig comprar ja l'hotel i el tren que estem obligats a agafar per anar de Brest fins a París perquè l'avió surt sempre des d'allà. Ho tenia tot a punt per poder fer un regal de somnis al lloc on jo sabia que ell volia anar. Tot preparat, tot comprat per poder regalar un viatge sorpresa pels 4 anys que portem junts.

Fins que mirant el 3/24 veig que la companyia Skyeurope ha fet fallida i ha suspès TOTS els seus vols, fins i tot es queden a terra la gent que ja està al lloc de vacances i que ha de tornar. No m'ho podia creure. Balbucejant em cauen les llàgrimes, ell em demana què passa. Jo no m'ho puc empassar. Obro un explorer, vaig a la pàgina de la companyia i ho veig: Skyeurope suspends all its operations. No pot ser, no pot ser. Acabo explicant-li tot, ell no s'ho acaba de creure, no en sabia res i està flipant.

La companyia encara és hora que em digui alguna cosa, vaig trucar a TOTS els telèfons que tenen de TOTS els països i res de res, sempre el mateix contestador dient que si ho he pagat amb tarja de crèdit, doncs que ha de ser el banc qui demani una reclamació.

El banc, a dia d'avui, 7 dies després de la fallida, em diu que no pot fer res, que com que encara no ha passat el dia i que, per tant, encara no he perdut el vol que havia comprat, doncs encara no poden fer res. Ens hem d'esperar al dia 11 de novembre per veure que no hi ha cap vol per anar a Praga o què? No ho entenc. A qui em puc dirigir? Qui és el culpable d'aquestes coses? Què faig amb el tren pagat o amb l'hotel? Què puc fer? Merda de drets!

Per sort, tenim un altre viatge a la vista: Dubai, tot nou acabat de comprar. Espero que Lufthansa no falli aquest cop!

Coses que m'agraden...

- llevar-me a la nit i veure que encara em queden hores per dormir.

- tenir un ram de flors o de roses sobre la taula.

- mirar i remirar els fotollibres que ja tinc fets

- buscar, trobar i comprar vols a baix preu.

- muntar tot un viatge.
- anar al cine i veure una pel·lícula que m'agradi.

- estar enganxada a un bon llibre.

- aprendre noves expressions de nous idiomes.

- conèixer gent parlant nous idiomes.

- fer l'amor amb la persona que estimes.

- rebre emails de gent que conec.

- escoltar la cançó que m'encanta tot corrent.

- pintar.
- la olor del suc de taronja o pomelo acabat d'exprémer.

- fer un picnic a l'aire lliure.

- llegir mentres em toca el sol a la cara.

- capbussar-me en l'aigua congelada de l'atlàntic.

- llegir guies de viatge i imaginar-me el meu propi.

- menjar un bon crêpe de xocolata amb una bola de gelat de vainilla.

- tocar la gelatina.

- sentir música en directe, sobretot en un concert.

- que em facin petons.

- un bon massatge a l'esquena.

- riure.

- una posta de sol.

- sentir les melodies de les sèries que m'agraden.

- rebre postals.

- parlar per telèfon.

- un suc de fruites natural o smoothie

- anar a comprar roba.

- conèixer gent.

- escoltar música amb l'MP3 i cantar estant sola a casa.

- viure en un lloc de parla diferent.

- nedar.

- que m'acaricin.

- retrobar amics o amigues.

- pensar possibles noms per fills o filles.

- la olor de terra molla.

- els gats.

- posar-me body milk.

- la olor dels llibres nous.

- que em toquin els cabells.

- agafar a coll un nen petit.

- el leti balm.

- les esglésies.

- les espelmes amb olor.

- tocar la sorra de la platja.

- fer fotos.

- els perfums i les olors en general.

- els núvols.

- que em vinguin a rebre a l'aeroport amb un ram de flors.

- el mar.

- estimar i ser estimada.

- ser feliç.

- i moltes, moltes coses més que per sort vaig afegint cada dia.

Visits

La visita dels pares de l'Andreu a dalt

Els châteaux de la Loire amb els meus pares

Amb els amics de Puig-Reig a Pont-Aven

Amb els meus cunyats a la plaça de l'ajuntament de Brest

Amb la Claire a la Pointe Saint Mathieu

Avui acaba de marxar l'última visita que crec que tindrem aquest any 2009! Han estat moltes i molt xules, depenent del temps que ha fet però sempre molt gratificants i aprofitades!

Han vingut a Landerneau:

els meus pares amb els meus tiets,

els meus pares amb el meu tiet,

la germana de l'Andreu i el seu nòvio,

els meus pares sols,

la Clara,

els pares de l'Andreu

i uns amics de Puig-reig, la Roser, el Carles i el Dani.

Està bé això de tenir gent a qui poder ensenyar el nostre entorn, el nostre poble, en definitiva, la terra bretona on ara vivim. M'agrada que vingui gent i que ens facin sentir que encara se'n recorden una mica, que encara som catalans i que a les visites els hi agradi la nostra hospitalitat i la nostra companyia.

Potser, si alguna cosa trobem a faltar a la Bretanya, són els amics i la família que hem deixat enrera. Ojalà poguéssim trobar algun grupet de bona gent per quedar, sortir i fer amics, ja tenim la família catalano-bretona però ara que no hi són, es troben a faltar!

Benvinguts sigueu a Landerne i moltes gràcies pels que heu vingut ja!

Petons!