Who is to blame?

Fa més d'un mes vaig voler planejar un regal pel meu nòvio i vaig comprar un vol cap a Praga amb la companyia Skyeurope. També vaig comprar ja l'hotel i el tren que estem obligats a agafar per anar de Brest fins a París perquè l'avió surt sempre des d'allà. Ho tenia tot a punt per poder fer un regal de somnis al lloc on jo sabia que ell volia anar. Tot preparat, tot comprat per poder regalar un viatge sorpresa pels 4 anys que portem junts.

Fins que mirant el 3/24 veig que la companyia Skyeurope ha fet fallida i ha suspès TOTS els seus vols, fins i tot es queden a terra la gent que ja està al lloc de vacances i que ha de tornar. No m'ho podia creure. Balbucejant em cauen les llàgrimes, ell em demana què passa. Jo no m'ho puc empassar. Obro un explorer, vaig a la pàgina de la companyia i ho veig: Skyeurope suspends all its operations. No pot ser, no pot ser. Acabo explicant-li tot, ell no s'ho acaba de creure, no en sabia res i està flipant.

La companyia encara és hora que em digui alguna cosa, vaig trucar a TOTS els telèfons que tenen de TOTS els països i res de res, sempre el mateix contestador dient que si ho he pagat amb tarja de crèdit, doncs que ha de ser el banc qui demani una reclamació.

El banc, a dia d'avui, 7 dies després de la fallida, em diu que no pot fer res, que com que encara no ha passat el dia i que, per tant, encara no he perdut el vol que havia comprat, doncs encara no poden fer res. Ens hem d'esperar al dia 11 de novembre per veure que no hi ha cap vol per anar a Praga o què? No ho entenc. A qui em puc dirigir? Qui és el culpable d'aquestes coses? Què faig amb el tren pagat o amb l'hotel? Què puc fer? Merda de drets!

Per sort, tenim un altre viatge a la vista: Dubai, tot nou acabat de comprar. Espero que Lufthansa no falli aquest cop!

Coses que m'agraden...

- llevar-me a la nit i veure que encara em queden hores per dormir.

- tenir un ram de flors o de roses sobre la taula.

- mirar i remirar els fotollibres que ja tinc fets

- buscar, trobar i comprar vols a baix preu.

- muntar tot un viatge.
- anar al cine i veure una pel·lícula que m'agradi.

- estar enganxada a un bon llibre.

- aprendre noves expressions de nous idiomes.

- conèixer gent parlant nous idiomes.

- fer l'amor amb la persona que estimes.

- rebre emails de gent que conec.

- escoltar la cançó que m'encanta tot corrent.

- pintar.
- la olor del suc de taronja o pomelo acabat d'exprémer.

- fer un picnic a l'aire lliure.

- llegir mentres em toca el sol a la cara.

- capbussar-me en l'aigua congelada de l'atlàntic.

- llegir guies de viatge i imaginar-me el meu propi.

- menjar un bon crêpe de xocolata amb una bola de gelat de vainilla.

- tocar la gelatina.

- sentir música en directe, sobretot en un concert.

- que em facin petons.

- un bon massatge a l'esquena.

- riure.

- una posta de sol.

- sentir les melodies de les sèries que m'agraden.

- rebre postals.

- parlar per telèfon.

- un suc de fruites natural o smoothie

- anar a comprar roba.

- conèixer gent.

- escoltar música amb l'MP3 i cantar estant sola a casa.

- viure en un lloc de parla diferent.

- nedar.

- que m'acaricin.

- retrobar amics o amigues.

- pensar possibles noms per fills o filles.

- la olor de terra molla.

- els gats.

- posar-me body milk.

- la olor dels llibres nous.

- que em toquin els cabells.

- agafar a coll un nen petit.

- el leti balm.

- les esglésies.

- les espelmes amb olor.

- tocar la sorra de la platja.

- fer fotos.

- els perfums i les olors en general.

- els núvols.

- que em vinguin a rebre a l'aeroport amb un ram de flors.

- el mar.

- estimar i ser estimada.

- ser feliç.

- i moltes, moltes coses més que per sort vaig afegint cada dia.

Visits

La visita dels pares de l'Andreu a dalt

Els châteaux de la Loire amb els meus pares

Amb els amics de Puig-Reig a Pont-Aven

Amb els meus cunyats a la plaça de l'ajuntament de Brest

Amb la Claire a la Pointe Saint Mathieu

Avui acaba de marxar l'última visita que crec que tindrem aquest any 2009! Han estat moltes i molt xules, depenent del temps que ha fet però sempre molt gratificants i aprofitades!

Han vingut a Landerneau:

els meus pares amb els meus tiets,

els meus pares amb el meu tiet,

la germana de l'Andreu i el seu nòvio,

els meus pares sols,

la Clara,

els pares de l'Andreu

i uns amics de Puig-reig, la Roser, el Carles i el Dani.

Està bé això de tenir gent a qui poder ensenyar el nostre entorn, el nostre poble, en definitiva, la terra bretona on ara vivim. M'agrada que vingui gent i que ens facin sentir que encara se'n recorden una mica, que encara som catalans i que a les visites els hi agradi la nostra hospitalitat i la nostra companyia.

Potser, si alguna cosa trobem a faltar a la Bretanya, són els amics i la família que hem deixat enrera. Ojalà poguéssim trobar algun grupet de bona gent per quedar, sortir i fer amics, ja tenim la família catalano-bretona però ara que no hi són, es troben a faltar!

Benvinguts sigueu a Landerne i moltes gràcies pels que heu vingut ja!

Petons!

Test vacacional

Llegint blogs de l'altra gent i tenint molt poca feina a fer, certament, he decidit copiar un test de la meva amiga Laura i fer-lo:

Three names I go by:

1- Ada

2- Truffauta

3- Petita

Three jobs I have had in my life:

1- Hotel receptionist

2- Babysitter

3- Secretary

Three places I have lived:

1- Landerneau

2- Lindsengericht

3- Athens (Atlanta)

Three places I have been:

1- The U.S.A.

2- Iceland

3- Peru

Three places I plan to visit in the future:

1- Canada

2- Russia

3- China

Three favourite beverages:

1- Guiness

2- Tea

3- Soya milk

Three of my favourite foods:

1- Boiled rice (my grandma's boiled rice specially)

2- Crêpes

3- Pasta

Three things that are always by my side:

1- Kleenex

2- Leti Balm

3- A bottle of water

Three of my favourite colors:

1- Green

2- Yellow

3- Purple

Three things I am looking forward to:

1- Travelling

2- Getting started with my Breton course

3- Being a mother

Bloody weather

Per fi hem tingut un cap de setmana de sol i calor, quasi no m'ho puc creure! Sort que l'hem pogut aprofitar i hem marxat a Carnac, al costat de Finistère, al sud, a unes 2h de Landerneau.

A la Bretanya SEMPRE fa mal temps, SEMPRE. O plou o està núvol, o hi ha boira però sempre fot mal temps. En canvi, en un dia d'aquells en què a Déu li ve de gust o s'alineeen els planetes o les espelmes de les esglésies han fet el seu servei o les pregàries de la gent han estat escoltades... llavors, aquell dia surt el sol!

I la gent surt, com les formigues o els animalons després de la pluja, com un cargol que treu les banyes. Aquí aprens a estimar el sol i a aprofitar dels poquets moments de sol que tindràs. És hora de marxar, escampar la boira, anar a córrer, a fer una excursió en bici, a plantar la tenda a algun lloc, el que sigui! És hora d'estar al carrer, a l'aire lliure i intentar impregnar-nos del soleil de la Bretagne. És molt bo un dels lemes que tenen a la Bretanya: Il ne pleu que sur les cons.

Bueno, jo dec ser super con doncs, jajjajaja.

Lo dit, aquest cap de setmana ha fet sol i CALOR i l'hem aprofitat. I'm so happy, if only we had more sunny days, then I'd live in paradise.

Un petonàs amb una gota de pluja. jejee ;P

God Bless low cost airlines!

Doncs sí, realment no sé què hauria sigut de mi sense els vols a baix cost. Tinc molta sort d'haver nascut en aquesta època on pots agafar un avió per 10 euros anar i tornar. De fet, moltes vegades he anat a Roma, a París i a Frankfurt per menys d'un euro, molt més barat que agafar un bus de l'Alsina Graells i anar de Navàs a Barcelona. Sembla increïble però és cert, eh!

Cada dia miro la web del Ryanair, cada dia i des de Brest no es pot dir que trobi massa cosa. Diferent era quan vivia a Navàs que podia mirar de marxar des de Girona i de Reus i hi havia un merder de destinacions. Des de Brest només podem anar a Dublín (ja l'hem fet servir), a Londres Luton (que ja hi hem estat) i a Marsella. Però a part de ser caríssim no hi ha vols diaris, per tant, no pots anar un cap de setmana enlloc perquè no concorden els horaris.

Però avui mirant mirant he trobat un vol des de l'aeroport de Nantes que queda a unes 3h de Landerneau i he trobat un vol de Nantes a Marsella. O sigui que el cap de setmana del 29 al 31 d'agost marxem cap a MARSELLA!!! Oeoeoeoe, no hi ha res que em faci més il·lusió que comprar un vol i planejar un viatge. Ja en tinc unes ganes!
I tot això per només 25 euros. Algú s'ho podia imaginar fa 20 anys? Quina sort haver nascut en aquesta època! GENIAL! Visca les aerolínies de baix cost! Visca!

Faire le point

Com diuen aquí els francesos, potser ha arribat l'hora de "faire le point" o fer balanç de la vida a França, després de fa exactament vuit mesos de viure-hi.

Un no sap mai com aniran les coses quan pren la decisió de deixar-ho tot i escapar de la vida que es tenia abans i muntar-ne una de nova a l'estranger. És molt arriscat, és cert, però a vegades funciona. Com se suposa que és el nostre cas.

Vam arribar a Landerneau, un petit poblet de la Bretanya francesa amb moltes ganes i il·lusions i amb una feina, la de l'Andreu. A ell li va bé, encara aprèn cada dia, objectiu aconseguit. A mi? Doncs crec que també, però no és tan fàcil trobar feina aquí, al bout du monde, és a dir, al cul del món. No hi ha feina. No hi ha crisi, però no hi ha feina, com tampoc hi ha immigrants perquè la gent ja no ve.

Hi ha poca gent estrangera, per això cada vegada que parles amb algú, et diuen: ai quin accent més raro que tens, d'on ets?? Al principi mola que et demanin això, expliques que ets de Barcelona i et diuen: ah espagnole? I tu, a vegades expliques la diferència entre Catalunya i Espanya i a vegades tires pel dret, acotes el cap i dius: oui, oui espagnole. Al final cansa explicar d'on ets i el per què. Què pensin el que vulguin, total molts ni ho entenen.

Jo tinc bastant temps lliure ara, per no dir tot el temps lliure del món, ara per ara no tinc feina, en busco i m'agobio perquè NO HI HA RES!!!

Però tot i això, em sento afortunada
poder viure a Landerneau. M'agrada el poble i sí, potser sí que hauríem d'anar a viure a una ciutat perquè jo pugui trobar feina més fàcilment, però llavors sortir al carrer ja no seria tan maco. Cada cop que vaig al gimnàs o sortim a donar un volt pel costat del riu Elorn que travessa el nostre poble, em sento feliç de poder ser aquí i compartir els "bonjours" i els "bonsoirs" amb els landerneens. I potser no tinc feina, però temps al temps, de moment podem anar tirant i per sort, el dia 9 de setembre començo una formació de bretó que em permetrà trobar una bona feina. Això espero i si no, doncs a seguir provant que l'esperança és l'últim que es perd!!!

La primera foto és del centre de Landerneau, del Pont de Rohan, molt xulo, l'indret més maco i més concorregut del poble. I nosaltres tenim la sort de viure al rovell de l'ou, on ara durant tot l'estiu faran un fez-deiz gratuit cada diumenge (una festa bretona amb música i tot, geniaal!!!)
La segona foto, és de la primera descarregamenta del cotxe el dia 1 de novembre quan vam arribar i vam trobar la gran casa que ens deixaven (Ara estem amb un piset moolt petit, però està bé per nosaltres dos) i la tercera foto és del viatge d'anada Navàs-Landerneau, on estàvem ben il·lusionats pel nou canvi de vida.

I, per què no? Encara ho estem! Com deia en Llach: "Tot està per fer i tot és possible".
I tant que sí! Au revoir!