Què guai i què curt que van ser aquells escassos dos dies.... s'ha de repetir!
lunes, 22 de diciembre de 2008
El Père Noël arriba a Landerneau
Va arribar dissabte a les 6 de la tarda amb una canoa i amb tot de kayaks al seu voltant amb bengales vermelles! Landerneau es va omplir de gent i sobretot de nens saludant al père Noël! Llàstima que el dia 5 i 6 nosaltres treballem i a França no hi entenen de Reis....
Però cal dir que va ser preciós veure'l arribar.
Ruta del Pays d'Enclos
Aquest diumenge hem fet la ruta del Pays d'Enclos. Hem visitat 12 parròquies, precioses! Us deixo amb una perla de catedral de Guimiliau!
A la bretanya francesa
Feia molts dies que no escrivia aquí, però és que no tenir internet fa difícil poder anar cada dia al Mcdonalds... n'estic farta! Estic aquí des de les 11 i ja està ple de francesos menjant i jo encara no he dinat....jajajja! us deixo aquesta foto del cap de setmana passat que vam fer una excursió a la Pointe des espagnols, preciós! A més, va fer un dia wapu, tot i que va acabar en tempesta, com sempre... jejejejeje! miro a vera si puc posar més fotos val?lunes, 15 de septiembre de 2008
S'ha acabat!
Doncs sí, ara ja és ben clar que comença un nou any i és que l'any hauria de començar al setembre i no al desembre, perquè ara al setembre ho canviem tot, els nens començen el cole, etc. Tot és diferent, comença per mi, el nou any.
Ja no tinc més viatges previstos, sembla que aquest cop ja s'han acabat, les vacances també i aquell anhel de tenir més projectes i il·lusions sorgeix de nou en mi.
Aviat aviat començarà la nostra fugida, la nostra volada, l'aire nou que ens durà per altres camins que encara no sabem on seran. Valdrà la pena? No ho sé, no ho pot saber ningú, però si no ho provem, no ho sabrem mai.
Així són les coses i així les sento. Amb ganes d'acabar amb el que encara no ha acabat i quasi fa dos anys que dura.
Ja no tinc més viatges previstos, sembla que aquest cop ja s'han acabat, les vacances també i aquell anhel de tenir més projectes i il·lusions sorgeix de nou en mi.
Aviat aviat començarà la nostra fugida, la nostra volada, l'aire nou que ens durà per altres camins que encara no sabem on seran. Valdrà la pena? No ho sé, no ho pot saber ningú, però si no ho provem, no ho sabrem mai.
Així són les coses i així les sento. Amb ganes d'acabar amb el que encara no ha acabat i quasi fa dos anys que dura.
martes, 9 de septiembre de 2008
A peu
Ni bici ni cotxe, no tinc res.
Vaig a peu a treballar.
Per cert, ja tinc mòbil, ja puc ser contactada.
Life sucks when these kind of things happen.
viernes, 5 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
