Com diuen aquí els francesos, potser ha arribat l'hora de "faire le point" o fer balanç de la vida a França, després de fa exactament vuit mesos de viure-hi.
Un no sap mai com aniran les coses quan pren la decisió de deixar-ho tot i escapar de la vida que es tenia abans i muntar-ne una de nova a l'estranger. És molt arriscat, és cert, però a vegades funciona. Com se suposa que és el nostre cas.
Vam arribar a Landerneau, un petit poblet de la Bretanya francesa amb moltes ganes i il·lusions i amb una feina, la de l'Andreu. A ell li va bé, encara aprèn cada dia, objectiu aconseguit. A mi? Doncs crec que també, però no és tan fàcil trobar feina aquí, al bout du monde, és a dir, al cul del món. No hi ha feina. No hi ha crisi, però no hi ha feina, com tampoc hi ha immigrants perquè la gent ja no ve.
Hi ha poca gent estrangera, per això cada vegada que parles amb algú, et diuen: ai quin accent més raro que tens, d'on ets?? Al principi mola que et demanin això, expliques que ets de Barcelona i et diuen: ah espagnole? I tu, a vegades expliques la diferència entre Catalunya i Espanya i a vegades tires pel dret, acotes el cap i dius: oui, oui espagnole. Al final cansa explicar d'on ets i el per què. Què pensin el que vulguin, total molts ni ho entenen.
Jo tinc bastant temps lliure ara, per no dir tot el temps lliure del món, ara per ara no tinc feina, en busco i m'agobio perquè NO HI HA RES!!!
Però tot i això, em sento afortunada
poder viure a Landerneau. M'agrada el poble i sí, potser sí que hauríem d'anar a viure a una ciutat perquè jo pugui trobar feina més fàcilment, però llavors sortir al carrer ja no seria tan maco. Cada cop que vaig al gimnàs o sortim a donar un volt pel costat del riu Elorn que travessa el nostre poble, em sento feliç de poder ser aquí i compartir els "bonjours" i els "bonsoirs" amb els landerneens. I potser no tinc feina, però temps al temps, de moment podem anar tirant i per sort, el dia 9 de setembre començo una formació de bretó que em permetrà trobar una bona feina. Això espero i si no, doncs a seguir provant que l'esperança és l'últim que es perd!!!
La primera foto és del centre de Landerneau, del Pont de Rohan, molt xulo, l'indret més maco i més concorregut del poble. I nosaltres tenim la sort de viure al rovell de l'ou, on ara durant tot l'estiu faran un fez-deiz gratuit cada diumenge (una festa bretona amb música i tot, geniaal!!!)
La segona foto, és de la primera descarregamenta del cotxe el dia 1 de novembre quan vam arribar i vam trobar la gran casa que ens deixaven (Ara estem amb un piset moolt petit, però està bé per nosaltres dos) i la tercera foto és del viatge d'anada Navàs-Landerneau, on estàvem ben il·lusionats pel nou canvi de vida.
I, per què no? Encara ho estem! Com deia en Llach: "Tot està per fer i tot és possible".
I tant que sí! Au revoir!
