Not a sportive type

Ahir estava molt il·lusionada en anar a fer una classe d'steps amb una amiga que feia alemany amb mi. Tenia moltes ganes de tornar a fer steps, ara que feia molt temps que no podia coincidir amb l'horari. Vaig anar-hi, em vaig trobar amb la Montse i a dos quarts de 8 ja érem a la classe. Quina sorpresa la meva en veure que ja portaven com 2 minuts o 3 de coreografia: tothom anava amunt i avall amb l'step, rodolant per allà, girant-se, regirant-se, voltant, picant de mans, somrients! Quasi em moro! Al principi pensava, va tranqui, ja ho pillaràs i mirava la Montse que tampoc seguia. Al cap de 5 minuts, ella ja voleiava per allà intentar fer de mim dels altres, jo encara no m'havia mogut. No recordava els passos, no entenia què fèien els peus ni que fèien les mans, ni cap on giraven ni amb quin peu començaven. En va vaig seguir un o dos passos per acabar amb la cara vermella de vergonya, de pena, com la que feia. La classe plena, els ulls de les ties em resseguien, mig petant-se el cul, rient per dintre, pensant què fa aquella burra. Una tia del costat que quasi no conec em deixava anar constantment: però puja, prova-ho, mou-te. I jo cada vegada tenia més i més vergonya i estava paralitzada, no podia ni moure'm.

Les gotes de suor del meu front eren inexistents, l'aigua ni la vaig tocar, la tovallola a terra, només vaig tocar el kleenex que tenia per mocar-me una o dues vegades, així semblava que em movia més.

Al cap de 40 minuts vaig dir: PROU, PROU, PROU! Vaig agafar l'step i vaig fugir. Quedaven encara no 5 minuts, van repetir la coreografia sencera unes 3 vegades i van plegar. De fet, no hagués valgut la pena marxar, però vaig voler aprofitar el temps caminant una mica a la cinta. De ràbia que tenia, vaig córrer durant 5 minuts i jo no ho faig mai, mai! Bueno d'algo em va servir.

Potser és que a mi no se'm dóna bé l'esport, a part de la natació. Quan tingui l'MP3 submergible ja ningú em podrà parar! Jejejejeeje! Tothom em diu que torni a anar a steps, que ho reprovi, als vestuaris totes les ties dient: tranquil·la és el primer dia i avui ha sigut molt difícil. Sí, sí, uns pebrots! Perquè totes seguien, totes! No hi havia ningú parat, a no ser que no poguessin amb la seva ànima, clar!

Maybe I'll try again, but I'm not sure at all! Sembla que perdi el temps!

Les fotos són de la NOTTE BIANCA de Bergamo, quan hi vam anar. Vaig provar de fer rodolar l'aro en la meva cintura, però ni això... Però a l'Andreu no li sortia pas gaire millor eh!

Això sí, m'ho vaig passar molt bé i vaig riure molt, que ja és algo!

Just a kiss

En un día de estos en que suelo pensar"hoy va a ser el día menos pensado",nos hemos cruzado, has decidido mirar,a los ojitos azules que ahora van a tu lado.

Desde el momento en el que te conocí, resumiendo con prisas Tiempo de Silencio, te juro que a nadie le he vuelto a decirque tenemos el récord del mundo en querernos.

Por eso esperaba con la carita empapada a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí, porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa si es muy tonto, soy así.

Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasarte por aquí, donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

Escapando una noche de un bostezo de sol me pediste que te diera un beso.

Con lo baratos que salen mi amor, qué te cuesta callarme con uno de esos.

Pasaron seis meses y me dijiste adiós, un placer coincidir en esta vida.

Allí me quedé, en una mano el corazón, y en la otra excusas que ni tú entendías.

Por eso esperaba con la carita empapada a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí, porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa si es muy tonto, soy así.

Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasarte por aquí, donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

Y es que empiezo a pensar que el amor verdadero es tan sólo el primero.

Y es que empiezo a sospechar que los demás son sólo para olvidar...

Avui estic una mica nostàlgica, però ahir vaig sentir aquesta cançó que posaven sense parar de "La oreja de Van Gogh" a l'Expo de Saragossa i vaig recordar que encara que sigui molt tonta, a mi m'agrada molt. I no hi ha frase més xula que la que diu en aquesta cançó.

I jo penso que, de fet, jo faig molts pocs petons. No és perquè no m'agradin, sinó que no sé ben bé per què... Petons així petons de sentiment, pocs pocs, comptats amb la mà. Amb lo barats que són, potser n'hauria de fer més, no? Qui en vulgui algun, a imprimir el val. Llavors potser m'ho pensaré. Jejejejeee

Si volviera a nacer, si empezara de nuevo,volvería a buscarte en mi nave del tiempo.Es el destino quien nos lleva y nos guia,nos separa y nos une a traves de la vida.Nos dijimos adios y pasaron los años,volvimos a vernos una noche de sábado,otro país, otra ciudad, otra vida,pero la misma mirada felina.A veces te mataria, y otras en cambio te quiero comer,ojillos de agua marina.Como hablar, si cada parte de mi mente es tuyay si no encuentro la palabra exacta, como hablar.Como decirte que me has ganado poquito a poco tu que llegaste por casualidad, como hablar.Como un pajaro de fuego que se muere en tus manos,un trozo de hielo desecho en los labios,la radio sigue sonando, la guerra ha acabado,pero las hogueras no se han apagado aun.Como hablar, si cada parte de mi mente es tuya,y si no encuentro la palabra exacta, como hablar.Como decirte que me has ganado poquito a poco,tu que llegaste por casualidad, como hablar.A veces te mataria y otras en cambio te quiero comer,me estas quitando la vida, como hablar...

(Amaral - l'acabo de sentir a la ràdio i m'encanta aquesta cançó!)

Foto del pavelló de Sverige (Suècia)

Qui no voldria una monada com aquesta?

Com més la veig, més m'enamoro d'aquesta criatura, de la petita! És preciosa, de fet tant l'una com l'altra. No em digueu que no és maca aquesta nena? Només veure-la i venen ganes de tenir-ne una... però tot arribarà, no? jejejee! La primera és la Carla que ja ha fet quatre anyets ara i la segona és l'Èlia, que acaba de fer un mes. Me les menjaria a petons!

Valoració Expo Zaragoza 2008

Doncs ja està, ja hem tornat de l'Expo Zaragoza 2008! Una cosa més feta. Jo no havia anat mai a cap EXPO i la veritat és que ha estat una experiència molt curiosa. Avui a la feina em demanen què tal, que si val la pena, que si és xulo, i jo no sé gaire què dir. Potser sí, potser no. Depèn de com sigui la persona i del que entengui per diversió. A mi crec que m'ha agradat l'experiència, però està tot molt mal organitzat. Deixant de banda, el temps de merda que ens va fer el dissabte que ha fet que estigui més constipada que abans! Pluja, vent, fred, terrible temps! Cues inhumanes, gent resguardant-se del fred i de la pluja, jerseis a les botigues agotats, etc.

Però potser sí que ha valgut la pena. Està bé i et fa venir MOOOLTES ganes d'anar a llocs, fins i tot llocs que no havies sentit mai i que no sabies que existien, illes perdudes del Pacífic, ciutats de continents llunyans, pobles perduts de la mà de déu... a tot arreu!

Ni amb dues vides senceres, no hi hauria cap home capaç de veure tot el que hi ha al món. Llàstima, llàstima que haguem de treballar, llàstima. Perquè si tots ens anéssim movent d'un lloc a un altre, explorant, conversant, coneixent, tots seríem menys ignorants.

"El que sabem és una gota d'aigua i el que fem una gota de l'oceà"

RECORDS

És completament veritat! El que t'emportes són les experiències, ni els calers ni els habitatges ni les coses que tens, res d'això. Només el que has viscut és el que importa. Els viatges, les experiències, les vivències. Tot això i per tot això només, ja val la pena viure.

Aquest és el comentari que em fa molta gent quan dic que aprofito i marxo quasi tot el mes d'agost: clar que sí, aprofita, tot això que tens. Doncs sí, jo també ho penso, si no quan ho faré? Quan estigui embrancada amb dues canalles? Quan a la feina em donin unes vacances i no pugui coincidir amb ningú? Nooooo! Vivim el present, ho faig ara que puc.

I llavors miro les fotos i disfruto del que veig, recordo sentiments, experiències, paraules, gustos, olors. Què hi ha millor que viatjar en aquesta vida? Algú m'ho sap dir? Millor dit: algú em sap convèncer que hi ha altres coses que valen més la pena? De moment, jo no n'he sabut trobar cap d'altra.

Aquest any: TROMSO - BERLIN - PARIS - ROMA - FRANKFURT - GRÈCIA - BRUSSEL·LES - CARCASSONE - MILÀ - EUA - FEZ (...)

TO BE CONTINUED....

Vacations!

NOMES HI HA UN TEMA A LA BOCA DE TOTHOM: VACANCES

A la meva feina no es parla de res més. Jo explico la meva ruta cap a EUA, altres que marxen a Holanda i Bèlgica, d'altres a Eslovènia, algú cap a Milà, un altre a França, un a Tenerife, altres a caminar fins a reventar, i un últim marxa amb la nòvia a Menorca.

M'ha fet recordar l'escapada que vam fer amb els meus pares i l'Andreu a Menorca l'any passat. Va ser només un cap de setmana, però molt profitós i xulo! Llàstima que l'excursió va acabar una mica accidentada perquè la meva mare va anar amb el peu fotut les últimes hores, però bé...

Tinc ganes de tornar-hi i anar com ell, en plan kumba, amb una furgoneta, dormir a la platja...

És igual, qualsevol cosa és xula per les vacances.

PD.: ENCARA QUEDEN 16 DIES LABORABLES PER COMENÇAR LES VACANCES!

BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!