Des de fa més de dues setmanes estic malalta. I no és una malaltia que no conegui, no! De fet ja és la 5a pneumònia que tinc amb 28 anys que fa que corro pel món! Però recordo la que vaig tenir el maig del 2007 com horrible, però crec que a partir d'ara recordaré la que he tingut l'octubre del 2010 com terriblement horrible!
Ja no sé què més fer! Divendres passat vaig començar el tractament amb un 5è antibiòtic perquè tots els altres m'han fet al·lèrgia (urticària) a tot el cos, sobretot les cames i les cuixes i m'arriba a pujar per les mans, els braços i els peus em fan una picor inhumana! Crec que ningú que ho hagi viscut no es pot imaginar el que és està malalt de pneumònia i no arribar a curar-se! Pendre's uns antibiòtics que alhora et fan malbé el cos, al·lèrgia de merda per tot arreu i tos de gos que et porta al vòmit, més diarrea, etc.
La primera setmana me la vaig passar al llit a 39 de febre i sense ni poder veure aigua, la segona setmana vaig estar tant sensible que plorava cada dia quasi cada moment del dia, a més de la por que vaig passar amb les injeccions que em van posar i em pregunto que m'espera aquesta tercera setmana? Espero que per fi em curi perquè ara que era tan feliç amb aquesta nova etapa de la meva vida i va i em passa això. Potser és que m'ho mereixo però jo no m'ho crec, no sé a qui he fet mal per merèixer tot això, si algú m'ho volgués explicar....
Em miro el cos i a part dels 5kg que he perdut, em veig un blau al braç dels múltiples anàlisis de sang i morats al cul de les punxades mal donades per un practicant malparit i malfollat. No és que els metges siguin uns matasanos, però de veres que no els suporto i quan et tenen a la camilla i et porten amunt i avall i tu els mires amb cara de gos degollat i ells et diuen: ara un anàlisi de sang arterial i a tu les llàgrimes et cauen galtes avall....ells què fan? Et claven l'agulla més endins i et diuen que t'han de posar suero perquè no pares de vomitar.
Déu meu ajuda'm a sortir d'aquest infern i que pugui retrobar la salut que he perdut, perquè sense salut ja no ens importa res, res de res.
Gràcies!
