Doncs sí sembla que faci 4 dies que som aquí i ja fa més d'un any que vivim a Landerneau. Sembla que només faci setmanes que he començat el curs de bretó i m'adono que ja puc escoltar més de mitja hora sense haver de traduir, sembla que faci ahir que vam començar a sortir amb l'Andreu i ja en són 4. Com passa el temps! Es que no ens n'adonem i l'any que ve ja tindrem 28 anys. Cada cop ens acostem més a la trentena i això sí que fa por. Ara és l'época en què hi ha tantes ganes de fer-ho tot, d'aprofitar al màxim abans que arribin les responsabilitats i l'edat plenament adulta. Hi ha tantes coses a fer i el temps passa tant ràpid que ja se t'escapen de les mans les 12 campanades d'any nou, que no tens temps de veure com baixa l'aigua del riu que ja ha canviat la marea. És época de canvis, de plaer, de gaudir al màxim perquè una època així potser no la tindrem mai més. Ni més bona ni pitjor, talment així, així de maca. Fem el que volem i quan volem sense pensar en després, sinó en l'ara. Cal tenir present el CARPE DIEM i disfrutar-lo perquè ara és el moment, ni avui ni demà, ARA! Que la sort no canviï mai i que la felicitat perduri. Ho tinc tot en aquesta vida, què més podria demanar? M'ho pensaré per si de cas aquest any vull enviar una carta als Reis de l'Orient o al Père Noel qui sap...
