Els meus pares visiten Landerneau

Què guai i què curt que van ser aquells escassos dos dies.... s'ha de repetir!

El Père Noël arriba a Landerneau

Va arribar dissabte a les 6 de la tarda amb una canoa i amb tot de kayaks al seu voltant amb bengales vermelles! Landerneau es va omplir de gent i sobretot de nens saludant al père Noël! Llàstima que el dia 5 i 6 nosaltres treballem i a França no hi entenen de Reis....

Però cal dir que va ser preciós veure'l arribar.

Ruta del Pays d'Enclos

Aquest diumenge hem fet la ruta del Pays d'Enclos. Hem visitat 12 parròquies, precioses! Us deixo amb una perla de catedral de Guimiliau!

A la bretanya francesa

Feia molts dies que no escrivia aquí, però és que no tenir internet fa difícil poder anar cada dia al Mcdonalds... n'estic farta! Estic aquí des de les 11 i ja està ple de francesos menjant i jo encara no he dinat....jajajja! us deixo aquesta foto del cap de setmana passat que vam fer una excursió a la Pointe des espagnols, preciós! A més, va fer un dia wapu, tot i que va acabar en tempesta, com sempre... jejejejeje! miro a vera si puc posar més fotos val?

S'ha acabat!

Doncs sí, ara ja és ben clar que comença un nou any i és que l'any hauria de començar al setembre i no al desembre, perquè ara al setembre ho canviem tot, els nens començen el cole, etc. Tot és diferent, comença per mi, el nou any.

Ja no tinc més viatges previstos, sembla que aquest cop ja s'han acabat, les vacances també i aquell anhel de tenir més projectes i il·lusions sorgeix de nou en mi.

Aviat aviat començarà la nostra fugida, la nostra volada, l'aire nou que ens durà per altres camins que encara no sabem on seran. Valdrà la pena? No ho sé, no ho pot saber ningú, però si no ho provem, no ho sabrem mai.

Així són les coses i així les sento. Amb ganes d'acabar amb el que encara no ha acabat i quasi fa dos anys que dura.

A peu

Ni bici ni cotxe, no tinc res.

Vaig a peu a treballar.

Per cert, ja tinc mòbil, ja puc ser contactada.

Life sucks when these kind of things happen.

Les tornades sempre són emotives

M'encanta que em regalin flors, llàstima que després es morin!

Foto magistral

Crec que aquesta foto és una de les més maques que he vist mai i per això la vull compartir amb la gent que em llegeix. M'encanta. És un paisatge d'un camp d'arrós de Xina.

Tinc unes ganes d'anar-hi...

Tothom viatja molt eh, es fa extrany que qualsevol persona s'ha passejat per mig món ja. Espero que això ens faci ser més tolerants els uns amb els altres i crec que és al revés, que la gent cada cop es tanca més en sí mateixa.

Malaguanyats viatges!

Són per aprendre, descobrir i, sobretot, redescobrir!

My thing long companion

How fun was it, right?

It seems so far away now, far far....

L'amor

Quan un home i una dona fan l'amor, qui sent més plaer, ell o ella?

Quan et rasques l'orella amb el dit, qui sent més plaer, l'orella o el dit?

L'orella

Davant d'aquesta afirmació que surt a l'obra de teatre "El llibertí" que vaig veure ahir, em sento afortunada de ser dona i de poder gaudir del sexe, segurament molt més que un home.

Noves adquisicions a Nova York

Doncs sí, ja he tornat i m'he comprat aquestes dues càmeres, l'una genial, l'altre falta provar encara que sap fer. Xules, oi??

Pròximament, us explico més coses del viatge!

Avui: de nou a la feina....

De festa major a Sant Jaume d'Enveja

Doncs des d'ahir que som a Sant Jaume d'Enveja, acabant la festa major, que Déu n'hi do el que dura aquí! Ahir vam anar al ball amb la orquestra Pedro Picasso... Va estar bé però jo ja sóc molt gran i tenia son! jejejeje!

A la foto, l'Andreu, jo i la meva cunyada Sandra!

Per cert, I'm already on holidays! hehehehehe! Just 5 days ahead!

Just one day ahead!

1 dia més i prou per començar vacances. No m'atabaleu amb problemes, demà ja no en tindré cap, només l'estrès de fer maletes i tenir-ho tot a punt. I, entremig, un nou viatge a la Expo de Saragossa i una estada al flotàrium de Sabadell amb la meva mare que es fa gran, es fa gran! jejejejee! Apa, a aguantar que 24 hores passen molt ràpid! o com a mínim, això espero!

The best camera I could get now!

Somio que em compro aquesta càmera i que vaig a destins meravelloses a provar-la! I que surten fotos genials, cap no està desenfocada! Però llavors em desperto i recordo que val més de 2500 euros i que si no em toca la loteria, m'hauré de conformar amb la Coolpix 7900 que ja tinc que està a punt de caure a trossos perquè ja ha vist massa món. Em sap greu jubilar-la però crec que amb el viatge a EUA dirà que prou i passarà a noves mans. Ja ho veurem!

Jo vull una finestra...

com aquesta!

Per poder veure el mar, encara que no el tingui a prop.

Felicitats Èlia!

Aquest angelet avui fa dos mesos i ja està preciosa! Ja tinc ganes de veure-la aviat, que cada dia està més gran! Un petonàs Èlia!

Falta poc per començar el viatge!

Ja podem dir que no falta res per començar les vacances! A la feina es respira un aire inquiet, però què dic aire? Si de fet no tenim aire, fot una calor que es magnifica cada cop més amb els nervis i l'estrés dels últims dies. Tothom es consola dient que falta una setmana! Però jo no, jo dic que falten 4 dies! Una setmana? Si home! D'aquí a una setmana ja estaré a l'Expo gaudint dels meus dies lliures i d'aquí a 10 dies agafant un avió cap a Nova York! Cada dia penso que feia temps que no tenia tantes ganes que comencessin les vacances, però llavors m'adono que no, que cada any penso el mateix!

Treballa estressa, decau, mareja i agobia. A qui li agrada treballar? Segur que a ningú, però s'ha de fer. I si no, de fet, no hi haurien aquestes ganes emergents de vacances i potser, (només potser) l'espera per les vacances ja no seria tan ansiada. I potser (només potser) les vacances ja no seria un dels béns més preuats d'estar tot l'any treballant. Per mi, de les úniques coses que fan que treballar es faci lleu.

Endavant el compte enrere: 4 DIES!

Amb bici!

Avui he anat amb bici a la feina, al matí i al migdia i segurament demà al matí hi hauré de tornar! Perquè el cotxe s'ha espatllat, buaaaa! Al principi em feia pena, però ara crec que és xulo i tot anar amb bici a treballar, si no fes tanta calor! No sé, potser m'hi acostumo i vinc amb bici sempre, així també faig esport, no? Encara que només sigui una mica, jajajaja!

The Bike es una forma de actuar, de moverse, de girar, de ascender y de descender. Una forma de transportar nuestra sistemática forma de ser mediante la fusión con su estructura a través de una absoluta abstracción de todo aquello apartado del camino que recorremos en ese momento. El simple hecho de montar la bicicleta supone la aceptación de una fuerza secundaria capaz de ayudarnos a recorrer (por fuera o por dentro) los senderos que la rutina perfila con trazos gruesos sobre la superficie de la vida. El simple hecho de impulsar sus pedales implica la asunción de su indispensabilidad a la hora de enfilar cualquier iniciativa individual. Por eso siempre se encuentra disponible. Siempre. En los lugares y momentos oportunos, sin fallar, precisa como un mecanismo de reloj. Allí donde se inicia una rutina, la bicicleta resulta necesaria. Y, entonces, ella aparece. Para todos y para nadie a la vez. Formando parte de nuestra vida. De nuestra rutina. Y también de nuestra forma más o menos colorista de enfrentarnos a ella.

Für meine liebe Mutter

Ich möchte über meine Mutter sprechen. Sie ist eine wunderbar Mädchen! Ich liebe sie gern! Sie ist meine Mutter aber auch meine beste Freundin. Manchmal streiten wir, aber das ist alles ganz normal!

So, today this post is for my mother. Because she's always there whenever I need her, because she cares for everyone, sometimes too much, but she's got this kind of feeling that everybody deserves her attention. For her and for her dedication, labour and character. Be like this forever.

Don't worry I will, congratulate you in exactly 2 weeks. You're getting old Mama!

Tinc gana!

Les tardes se'm fan eternes! Tot i que acabo de dinar, tinc gana!!!! Mastego un xiclet sense gana, ara un glop d'aigua, ara un caramel.

Les hores són eternes! Mentrestant....

QUEDEN 11 DIES PER LES VACANCES!!!

OEOEOEOEEOOEOEOE!

Vull beure Smoothies!

Quan vaig anar a l'Expo, al pavelló de Bèlgica hi havia un bar on podies degustar (pagant) les especialitats del país. Em vaig fixar que hi havia els típics "smoothies", que no sabia que també havien arribat a Bèlgica i a tot arreu. És cert que al Caprabo algun cop me n'he comprat algun i són molt bons. A mi m'encanten! Però de fet jo crec que són originaris d'EUA, allà sempre en bebia jo! Es tracta, pel qui no ho sàpiga, de només fruita natural liquada i envasada, sempre està a la nevera i té una data de caducitat molt curta. A vegades, n'hi ha que hi posen iogurt o llet de soja, però sol també és molt bo. Com que és 100% natural (o això diuen, la veritat és que es nota, eh), acostumen a ser molt cars!
Espero que als EUA me'n faci un fart d'això, de pancakes, de brownies, marshmallows, etc.
Tornaré com una foca, encara més, per tant, millor smoothies que altres coses!
Proveu-los que no us en penedireu!

For my fan number one!

Never knew I could feel like this

Like I´ve never seen the sky before

I want to vanish inside your kiss

Seasons may change, winter to spring

But I Love You, until the end of time

Come what may

Come what may

I will Love You

Until my dying day

Suddenly the world seems such a perfect place

Suddenly it moves with such a perfect grace

Suddenly my life doesn´t seem such a waste

It all revolves around you

And there´s no mountain too high

No river too wide

Sing out this song,

I´ll be there by your side

Storm clouds may gather

And stars may collide

But I Love You, I Love You,

Until the end of time

Come what may,

come what may,

I will Love You

The greastest thing you´ll ever learn...

I will Love You,

Come what may,

Yes, I will Love You

Come what may,

I will Love You,

Til my dying day

Because you were always there when I needed it

Because you are actually always there whenever I need it

Because we understand each other better than a couple

Because we like the same things

Because you are my soul mate

You deserve it

You know you'll always have a room for you wherever I live

Come what may, my friend, dear Claire

P.S: Just 22 days ahead!

Etwas wird geändert!

Ich bin nie fröh. Wenn ich fröh bin, dann etwas passiert ist. Ich kann nicht alles machen! Ich kann nicht alles zu Hause machen, weil ich arbeiten muss! Warum konnen wir nicht jemanden bezahlen? Ich kann das nicht verstanden! Aber ich bin müde und ich kann nicht mehr mit dir folgen. Ich kann nicht das vorbei machen, aber ich möchte.
Du machst mich nicht glücklich.
Ich würde dir gern sagen wie sehr ich dich mag,
aber wir konnen nicht sprechen.
Das ist zu traurig.
Aber wir mussen etwas machen.
Du muss etwas ändern, oder...
Ich liebe dich.
Aber das ist nicht genug.
Ich weiss, dass das nicht genug ist.
Und du weisst das auch.
Ja, ja, du weisst.

Tornar-te a veure

Báilame el agua.

Úntame de amor y otras fragancias de su jardín secreto.

Riégame de especias que dejen mi vida impregnada de tu olor.

Sácame de quicio.

Llévame a pasear atado con una correa que apriete demasiado.

Hazme sufrir.

Aviva las ascuas.

Ponme a secar como un trapo mojado.

No desates las cuerdas hasta que sea tarde.

Sírveme un vaso de agua ardiente y bendita que me queme por

dentro, que no sea tuya ni mía, que sea de todos.

Líbrame de mi estigma.

Llámame tonto.

Sacrifica tu aureola.

Perdóname.

Olvida todo lo que haya podido decir hasta ahora.

No me arrastres.

No me asustes.

Vete lejos.

Pero no sueltes mi mano.

Empecemos de nuevo.

Sangra mi labio con sanguijuelas de colores.

Fuma un cigarro para mí.

Traga el humo.

Arréglalo y que no vuelva a estropearse.

Échalo fuera.

Crúzate conmigo en una autopista a cien por hora.

Sueña retorcido.

Sueña feliz, que yo me encargaré de tus enemigos.

Dame la llave de tus oídos.

Toca mis ojos abiertos.

Nota la textura del calor.

Hasta reventar.

Sé yo mismo y no te arrepentirás.

¿Por cuánto te vendes?

Regálame a tus ídolos.

Yo te enviaré a los míos.

Píllate los dedos.

Los lameré hasta que no sepan a miel.

Hasta que no dejen de ser miel.

Sal, niega todo y después vuelve.

Te invito a un café.

Caliente claro.

Y sin azucar. Sin aliento.

Dedicat a un noi que va ser un gran amic meu: per tu, Dídac.

Per totes aquelles estones i tots aquells poemes que vam compartir junts.

M'agradaria tornar-te a veure.

13 dies laborables per començar vacances!

I punto! Això queda, compte enrere!

13 DIES LABORABLES PER COMENÇAR VACANCES!

17 DIES NATURALS PER COMENÇAR VACANCES!

23 DIES PER MARXAR A EUA!

Alguns no se'm donen tant malament...

Com el mini-golf, el windsurf (a la foto surto només amb el monitor), el tennis, el rafting... ehem... bueno el rafting és una mica l'excepció!

Diguem que amb el rafting vaig tornar a néixer. No se'm va pas donar malament, però ja el vaig provar i no cal temptar el destí, eh!

Ho vaig veure, ho vaig provar, no em va desagradar, però no cal repetir-ho! Així com el windsurf, crec que sí que val la pena una repetició propera, amb el rafting, no hay lugar a dudas, no ho faré mai més! jejejeeje... però sí, hi ha esports xulos, molt xulos!

Not a sportive type

Ahir estava molt il·lusionada en anar a fer una classe d'steps amb una amiga que feia alemany amb mi. Tenia moltes ganes de tornar a fer steps, ara que feia molt temps que no podia coincidir amb l'horari. Vaig anar-hi, em vaig trobar amb la Montse i a dos quarts de 8 ja érem a la classe. Quina sorpresa la meva en veure que ja portaven com 2 minuts o 3 de coreografia: tothom anava amunt i avall amb l'step, rodolant per allà, girant-se, regirant-se, voltant, picant de mans, somrients! Quasi em moro! Al principi pensava, va tranqui, ja ho pillaràs i mirava la Montse que tampoc seguia. Al cap de 5 minuts, ella ja voleiava per allà intentar fer de mim dels altres, jo encara no m'havia mogut. No recordava els passos, no entenia què fèien els peus ni que fèien les mans, ni cap on giraven ni amb quin peu començaven. En va vaig seguir un o dos passos per acabar amb la cara vermella de vergonya, de pena, com la que feia. La classe plena, els ulls de les ties em resseguien, mig petant-se el cul, rient per dintre, pensant què fa aquella burra. Una tia del costat que quasi no conec em deixava anar constantment: però puja, prova-ho, mou-te. I jo cada vegada tenia més i més vergonya i estava paralitzada, no podia ni moure'm.

Les gotes de suor del meu front eren inexistents, l'aigua ni la vaig tocar, la tovallola a terra, només vaig tocar el kleenex que tenia per mocar-me una o dues vegades, així semblava que em movia més.

Al cap de 40 minuts vaig dir: PROU, PROU, PROU! Vaig agafar l'step i vaig fugir. Quedaven encara no 5 minuts, van repetir la coreografia sencera unes 3 vegades i van plegar. De fet, no hagués valgut la pena marxar, però vaig voler aprofitar el temps caminant una mica a la cinta. De ràbia que tenia, vaig córrer durant 5 minuts i jo no ho faig mai, mai! Bueno d'algo em va servir.

Potser és que a mi no se'm dóna bé l'esport, a part de la natació. Quan tingui l'MP3 submergible ja ningú em podrà parar! Jejejejeeje! Tothom em diu que torni a anar a steps, que ho reprovi, als vestuaris totes les ties dient: tranquil·la és el primer dia i avui ha sigut molt difícil. Sí, sí, uns pebrots! Perquè totes seguien, totes! No hi havia ningú parat, a no ser que no poguessin amb la seva ànima, clar!

Maybe I'll try again, but I'm not sure at all! Sembla que perdi el temps!

Les fotos són de la NOTTE BIANCA de Bergamo, quan hi vam anar. Vaig provar de fer rodolar l'aro en la meva cintura, però ni això... Però a l'Andreu no li sortia pas gaire millor eh!

Això sí, m'ho vaig passar molt bé i vaig riure molt, que ja és algo!

Just a kiss

En un día de estos en que suelo pensar"hoy va a ser el día menos pensado",nos hemos cruzado, has decidido mirar,a los ojitos azules que ahora van a tu lado.

Desde el momento en el que te conocí, resumiendo con prisas Tiempo de Silencio, te juro que a nadie le he vuelto a decirque tenemos el récord del mundo en querernos.

Por eso esperaba con la carita empapada a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí, porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa si es muy tonto, soy así.

Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasarte por aquí, donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

Escapando una noche de un bostezo de sol me pediste que te diera un beso.

Con lo baratos que salen mi amor, qué te cuesta callarme con uno de esos.

Pasaron seis meses y me dijiste adiós, un placer coincidir en esta vida.

Allí me quedé, en una mano el corazón, y en la otra excusas que ni tú entendías.

Por eso esperaba con la carita empapada a que llegaras con rosas, con mil rosas para mí, porque ya sabes que me encantan esas cosas que no importa si es muy tonto, soy así.

Y aún me parece mentira que se escape mi vida imaginando que vuelves a pasarte por aquí, donde los viernes cada tarde, como siempre, la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

Y es que empiezo a pensar que el amor verdadero es tan sólo el primero.

Y es que empiezo a sospechar que los demás son sólo para olvidar...

Avui estic una mica nostàlgica, però ahir vaig sentir aquesta cançó que posaven sense parar de "La oreja de Van Gogh" a l'Expo de Saragossa i vaig recordar que encara que sigui molt tonta, a mi m'agrada molt. I no hi ha frase més xula que la que diu en aquesta cançó.

I jo penso que, de fet, jo faig molts pocs petons. No és perquè no m'agradin, sinó que no sé ben bé per què... Petons així petons de sentiment, pocs pocs, comptats amb la mà. Amb lo barats que són, potser n'hauria de fer més, no? Qui en vulgui algun, a imprimir el val. Llavors potser m'ho pensaré. Jejejejeee

Si volviera a nacer, si empezara de nuevo,volvería a buscarte en mi nave del tiempo.Es el destino quien nos lleva y nos guia,nos separa y nos une a traves de la vida.Nos dijimos adios y pasaron los años,volvimos a vernos una noche de sábado,otro país, otra ciudad, otra vida,pero la misma mirada felina.A veces te mataria, y otras en cambio te quiero comer,ojillos de agua marina.Como hablar, si cada parte de mi mente es tuyay si no encuentro la palabra exacta, como hablar.Como decirte que me has ganado poquito a poco tu que llegaste por casualidad, como hablar.Como un pajaro de fuego que se muere en tus manos,un trozo de hielo desecho en los labios,la radio sigue sonando, la guerra ha acabado,pero las hogueras no se han apagado aun.Como hablar, si cada parte de mi mente es tuya,y si no encuentro la palabra exacta, como hablar.Como decirte que me has ganado poquito a poco,tu que llegaste por casualidad, como hablar.A veces te mataria y otras en cambio te quiero comer,me estas quitando la vida, como hablar...

(Amaral - l'acabo de sentir a la ràdio i m'encanta aquesta cançó!)

Foto del pavelló de Sverige (Suècia)

Qui no voldria una monada com aquesta?

Com més la veig, més m'enamoro d'aquesta criatura, de la petita! És preciosa, de fet tant l'una com l'altra. No em digueu que no és maca aquesta nena? Només veure-la i venen ganes de tenir-ne una... però tot arribarà, no? jejejee! La primera és la Carla que ja ha fet quatre anyets ara i la segona és l'Èlia, que acaba de fer un mes. Me les menjaria a petons!

Valoració Expo Zaragoza 2008

Doncs ja està, ja hem tornat de l'Expo Zaragoza 2008! Una cosa més feta. Jo no havia anat mai a cap EXPO i la veritat és que ha estat una experiència molt curiosa. Avui a la feina em demanen què tal, que si val la pena, que si és xulo, i jo no sé gaire què dir. Potser sí, potser no. Depèn de com sigui la persona i del que entengui per diversió. A mi crec que m'ha agradat l'experiència, però està tot molt mal organitzat. Deixant de banda, el temps de merda que ens va fer el dissabte que ha fet que estigui més constipada que abans! Pluja, vent, fred, terrible temps! Cues inhumanes, gent resguardant-se del fred i de la pluja, jerseis a les botigues agotats, etc.

Però potser sí que ha valgut la pena. Està bé i et fa venir MOOOLTES ganes d'anar a llocs, fins i tot llocs que no havies sentit mai i que no sabies que existien, illes perdudes del Pacífic, ciutats de continents llunyans, pobles perduts de la mà de déu... a tot arreu!

Ni amb dues vides senceres, no hi hauria cap home capaç de veure tot el que hi ha al món. Llàstima, llàstima que haguem de treballar, llàstima. Perquè si tots ens anéssim movent d'un lloc a un altre, explorant, conversant, coneixent, tots seríem menys ignorants.

"El que sabem és una gota d'aigua i el que fem una gota de l'oceà"

RECORDS

És completament veritat! El que t'emportes són les experiències, ni els calers ni els habitatges ni les coses que tens, res d'això. Només el que has viscut és el que importa. Els viatges, les experiències, les vivències. Tot això i per tot això només, ja val la pena viure.

Aquest és el comentari que em fa molta gent quan dic que aprofito i marxo quasi tot el mes d'agost: clar que sí, aprofita, tot això que tens. Doncs sí, jo també ho penso, si no quan ho faré? Quan estigui embrancada amb dues canalles? Quan a la feina em donin unes vacances i no pugui coincidir amb ningú? Nooooo! Vivim el present, ho faig ara que puc.

I llavors miro les fotos i disfruto del que veig, recordo sentiments, experiències, paraules, gustos, olors. Què hi ha millor que viatjar en aquesta vida? Algú m'ho sap dir? Millor dit: algú em sap convèncer que hi ha altres coses que valen més la pena? De moment, jo no n'he sabut trobar cap d'altra.

Aquest any: TROMSO - BERLIN - PARIS - ROMA - FRANKFURT - GRÈCIA - BRUSSEL·LES - CARCASSONE - MILÀ - EUA - FEZ (...)

TO BE CONTINUED....

Vacations!

NOMES HI HA UN TEMA A LA BOCA DE TOTHOM: VACANCES

A la meva feina no es parla de res més. Jo explico la meva ruta cap a EUA, altres que marxen a Holanda i Bèlgica, d'altres a Eslovènia, algú cap a Milà, un altre a França, un a Tenerife, altres a caminar fins a reventar, i un últim marxa amb la nòvia a Menorca.

M'ha fet recordar l'escapada que vam fer amb els meus pares i l'Andreu a Menorca l'any passat. Va ser només un cap de setmana, però molt profitós i xulo! Llàstima que l'excursió va acabar una mica accidentada perquè la meva mare va anar amb el peu fotut les últimes hores, però bé...

Tinc ganes de tornar-hi i anar com ell, en plan kumba, amb una furgoneta, dormir a la platja...

És igual, qualsevol cosa és xula per les vacances.

PD.: ENCARA QUEDEN 16 DIES LABORABLES PER COMENÇAR LES VACANCES!

BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!