Punyetera pneumònia!

Des de fa més de dues setmanes estic malalta. I no és una malaltia que no conegui, no! De fet ja és la 5a pneumònia que tinc amb 28 anys que fa que corro pel món! Però recordo la que vaig tenir el maig del 2007 com horrible, però crec que a partir d'ara recordaré la que he tingut l'octubre del 2010 com terriblement horrible!

Ja no sé què més fer! Divendres passat vaig començar el tractament amb un 5è antibiòtic perquè tots els altres m'han fet al·lèrgia (urticària) a tot el cos, sobretot les cames i les cuixes i m'arriba a pujar per les mans, els braços i els peus em fan una picor inhumana! Crec que ningú que ho hagi viscut no es pot imaginar el que és està malalt de pneumònia i no arribar a curar-se! Pendre's uns antibiòtics que alhora et fan malbé el cos, al·lèrgia de merda per tot arreu i tos de gos que et porta al vòmit, més diarrea, etc.

La primera setmana me la vaig passar al llit a 39 de febre i sense ni poder veure aigua, la segona setmana vaig estar tant sensible que plorava cada dia quasi cada moment del dia, a més de la por que vaig passar amb les injeccions que em van posar i em pregunto que m'espera aquesta tercera setmana? Espero que per fi em curi perquè ara que era tan feliç amb aquesta nova etapa de la meva vida i va i em passa això. Potser és que m'ho mereixo però jo no m'ho crec, no sé a qui he fet mal per merèixer tot això, si algú m'ho volgués explicar....

Em miro el cos i a part dels 5kg que he perdut, em veig un blau al braç dels múltiples anàlisis de sang i morats al cul de les punxades mal donades per un practicant malparit i malfollat. No és que els metges siguin uns matasanos, però de veres que no els suporto i quan et tenen a la camilla i et porten amunt i avall i tu els mires amb cara de gos degollat i ells et diuen: ara un anàlisi de sang arterial i a tu les llàgrimes et cauen galtes avall....ells què fan? Et claven l'agulla més endins i et diuen que t'han de posar suero perquè no pares de vomitar.

Déu meu ajuda'm a sortir d'aquest infern i que pugui retrobar la salut que he perdut, perquè sense salut ja no ens importa res, res de res.

Gràcies!

Make a wish... and make it come true!

L'any passat la Clara va tornar del seu viatge al Japó i em va regalar una petita figura verda, a part d'altres coses. No tenia ni idea de què era, però ella em va explicar que a Japó es deia DARUMA i que serveix perquè et compleixi o t'ajudi a complir els teus desitjos.

Instruccions d'ús:

Primer: has de pensar un desig que més o menys es pugui complir. És a dir, factible.

Segon: quan el tinguis pensat agafes un retolador (perquè el meu és petit, però sinó, suposo que com més gran és, pots utilitzar un pinzell i pintura, etc.) i li pintes el primer ull. Bé, fas una rodona negra.

Tercer: esperes a que se't faci realitat.

Quart: quan se t'ha fet realitat, repeteixes la mateixa operació tot pintant l'altre ull.

Quasi fa un any que me'l va regalar i fins ahir no vaig decidir pintar-li el primer ull i demanar-li un desig. És un desig factible i espero que se'm faci realitat per poder pintar-li l'altre ull.

I ah, m'havia oblidat de dir que el desig no es pot dir a ningú, sinó no es compleix!

Gràcies Clara pel regal, m'encanta!!

I vinga, Daruma, ajuda'm una mica and make it come true!

THANKS!

Viatge a Holanda

El millor? El formatge! Sabeu per què és vermell aquest? Doncs perquè aquest és el d'exportació. Quan compreu un gouda, primer té la pell vermella, aquesta capa més dura que es treu més fàcilment i després la capa groga que és una mica més difícil de treure. Allà només et venien el groc a 13,50 euros, però el vermell el pots trobar en un supermercat europeu! Deliciós el formatge de Gouda o d'Edam! Mmmmmm

I per què poso un girasol? Doncs perquè és la meva flor preferida! I a falta de tulipans, doncs apa un girasol! I és que els tulipans van ser un embaucament, vam passar tot un dia mirant de trobar-los i ni un! Quina tristor! Haurem de tornar-hi a la primavera!

Quina felicitat, el dia dels molins! Vam llogar una bici que es frenava amb els pedals tot fent marxa enrera (al principi era terrible, pensava que cauria!) i vam anar a passejar tot veient els molins de prop. Tot preciós, m'hi hauria quedat el dia sencer, genial!

La gent amable, tot deixant fer-se fotos. Després vam saber que tota aquesta gent (sobretot avis i noies joves i nens) que fan els mercats de formatge, són gent que no cobra, que ho fan per amor a l'art. I clar, quan aquest avi amb la pipa ens cridava perquè anèssim a fer-nos una foto, jo li deia a l'Andreu no, no que segur que ens faran pagar, però què va! Ells feliços i nosaltres també!

Conversant amb un ànec de Delft que el pobre es volia tirar a l'aigua i jo que només li volia fer una foto...

Fa molt temps que tenia pendent un viatge a Holanda, de fet m'extranya que fins als 28 anys no hi hagi pogut anar. Vull dir que la majoria de gent que conec hi ha anat i en parlaven meravelles. Total, que disposàvem de una setmana per anar-hi i he pogut treure'm l'espina de sobre. I què dir d'Holanda? Doncs que si parlessin francès, ja hi estaríem vivint!

M'ha encantat. Si algun lloc més bucòlic i més idealitzat que els poblets de França, jo crec que són els poblets dels Països Baixos. La gent corre amb bici amunt i avall, malgrat plogui, hi hagi vent o tempesta, una mica com aquí a la Bretanya que la gent surt a córrer a tota hora, encara que a fora hi hagi 6 graus i vent que bufi a més de 30km! La gent és així, aguanta els ideals i fa el que li diu el cor. A mi em costa una mica amb el tema de la pluja, però bueno surto igual, espero que al cap de més de 2 anys, m'habituï una mica, carai!

El que més m'ha agradat ha estat la gent. Crec que hi fan molt en un viatge. Per exemple, quan vam anar a Praga, tothom parlant de Praga, de que maco que és, etc i després et trobes amb aquella gent malcarada, asquerosos, sense sentit de l'humor. No suporto la gent de Praga i potser, potser per això, crec que no em va agradar tant com m'esperava la ciutat, et fan agafar ganes de marxar, de deixar de gastar en una terra on no ets benvingut. Crec que no hi tornaré més a Praga, ara ja està vista i sí, maco, però no ens han tractat bé, gens bé. En canvi, els holandesos, tots t'intenten parlar en anglès, t'ajuden, et conviden a formatge, et parlen, no sé, em van agradar i no tinc cap queixa d'aquesta gent amable. Fins i tot a Utrecht vam trobar una parella al tramvia que ens van ajudar molt, recomanant-nos coses i explicant-nos aventures seves de Barcelona, sí, som catalans, i ni una paraula d'Espanya, ho van entendre, potser pel Mundial? Ai, ecs. Pobres holandesos.. per tot arreu coses del mundial i tot taronja.... quin greu!

La única cosa que no m'ha agradat d'Holanda són els parkings! Crec que mai a la vida havíem pagat tants parkings i tant cars! Jolin! A tot arreu primer has de localitzar un parking, a tot arreu, encara que vagis a pobles més petits que Navàs i pagues uns 5 o 6 euros al dia! I al·lucines? I si només t'hi vols quedar a dinar? O una hora per visitar? Doncs problema teu! A apoquinar els 6 euros! Per això no vam parar a Marken, perquè com a molt teníem mitja hora o una hora i per tant, no vam voler-ho pagar, és que portàvem un dia de més de 20 euros gastats en parkings! Si no hagués sigut per això, haguéssim vist molts més poblets, però bé, ens hi vam haver d'adaptar i pagar! No hi ha més!

I el millor millor de tot? EL FORMATGE! Semblava que visqués en un somni! Tot de formatge per tot arreu! Formatgeries, mercats, parades.... ufff! En provaves tants que no tenies ni ganes de dinar! Mmmmm i en vam portar massa pocs però és que sense tenir nevera, el pobre Matrix feia un tuf de formatge! jajajaja i amb la calor dels últims dies... Però vaja la visió del formatge a tot arreu i el fet que pogués demanar un sandwich de gouda i triar els anys de maduratge... això és impagable!

I per tot això i més, Holanda, tornarem! Encara ens queden els tulipans i això, no m'ho vull perdre! Tot ziens Nederlands!

Kavet ' m eus ul labour! = He trobat una feina!

Doncs sí! Després d'acabar el curs de 6 mesos de bretó a STUMDI a Landerneau, ara la setmana passada, a finals de maig, just després de tornar de Cannes, vaig trobar una feina d'ATSEM (vol dir agent especialitzada d'escola maternal, és a dir parvulari). És una feina d'assistenta en una classe de parvulari, no sé pas si existeix aquesta persona a Catalunya, però aquí sí i de fet, estic força contenta d'haver trobat una feina així.

Primer, serà una manera de no perdre el bretó, perquè treballaré en una escola DIWAN que vol dir que totes les persones que treballen allà en teoria (dic en teoria perquè per exemple la tia que hi havia abans que jo, no parlava pas bretó), han de parlar tots bretó i només en bretó, encara que el nen petit se't dirigeixi en francès. És igual! E brezhoneg!! En bretó TOT i TOT!

I segon, perquè treballaré amb nens petits de parvulari que van de 3 a 6 anys i no són petits petits del tot, però bueno són petitons i crec que encara no hi ha treballat mai amb nens d'aquesta edat, o més petits o més grandets, però aquesta edat potser no... serà un repte!

L'escola, com podeu veure a les fotos, és bastant cutre, però s'ha de dir que són escoles que paguen els pares dels alumnes, per tant, no acostumen a rebre subvencions i molt menys de l'Estat que el que vol és que hi hagi una llengua única i forta que és el francès. Per tant, és clar, tenen molt pocs recursos i per això el meu sou el paga en gran part l'estat i ells han de pagar molt poc... perquè si no, no podrien pas. La directora em va semblar una noia mooolt jove, de màxim 23 o 24 anys i serà la profe principal de parvulari. Jo faré de 9 a 18h, tot quedant-me de 16:30 a 18h fent el que ells diuen "garderie", és a dir, els nens que els seus pares no els poden venir a buscar abans i em quedaré amb ells tot fent activitats vàries que ara no tinc ni idea de què seran... ai ai ai, espero sortir-me'n! jejeje! De moment tinc contracte d'1 any, és a dir, pel curs 2010-2011, però és renovable un any més, per tant, potser pot ser de 2 anys, qui sap!

Això se situa a Le Faou (Ar Faou en bretó) i està a 25 minuts de Landerneau!

Com que aquesta feina no l'he feta mai, demà començo un curs a Stumdi també, però a un altre poble que es diu Lesneven durant 6 dies, cada dijous i cada divendres del mes de juny i està especialitzat en petite enfance, amb nens petits i feines de guarderia, babysitting, parvulari, etc. Espero que em pugui ajudar a obtenir idees, aprendre frases que em serviran, etc. Demà començo, ja us diré què tal m'ha anat ok?

De moment, emocionada amb la nova feina i espero que m'agradi tant com crec que m'agradarà! Ah, per cert, els dimecres a França els nens no van a cole, per tant només treballaré 4 dies a la setmana! jejeje, a vegades tenen coses bones aquests francesos i sobretot, aquests bretons no? Kenavo amics!! Ja era hora que actualitzés el blog no? jejeje ;)

Pràctiques d'Stumdi

El lloc on vaig a estudiar bretó cada dia, el Manoir de Keranden, a Landerneau, sembla un castell oi? És preciós i aquest hivern, tot nevat, feia molt goig! Vam fer guerres de neu i tot, genial l'ambient que es respira a la formació, m'agrada molt!

Poster de la sèrie KEN TUCH filmada per Dizale i de la qual vaig fer d'script durant dos dies i dos dies més la setmana que ve. Està bé la sèrie!


Des del setembre que estic estudiant bretó en una mena de castell que hi ha a Landerneau, el Manoir de Keranden. Vaig pensar que potser fent aquesta formació de bretó, em podria ajudar a trobar alguna cosa de feina, que la veritat sigui dita, aquí escasseja tant o més que a Catalunya.
Em vaig trobar immersa en una formació de les 9 del matí fins les 5 de la tarda amb una trista hora per dinar. Ens van dividir en tres grups i el meu l'Strollad Eussa (o Grup de l'illa de Ouessant) és el millor i el més ben avingut. Som dotze persones, tots molt diferents d'edats i de motivacions però tots units per un mateix tema: el bretó.
La formació està molt bé, tenim un profe diferent cada dia i un programa ben definit per fer amb un examen escrit cada divendres i un d'oral individual cada dijous. No puc dir que el nivell no és exigent perquè la veritat és que no parem i a sobre jo ho tinc més complicat perquè tot el que no es diu en bretó, es diu en francès i clar... tampoc tinc un nivell sobrat jo de francès i menys el francès extra familiar que parlen els meus companys de classe. Però de tot se n'aprèn! A vegades penso que aprenc més francès aquí que no pas en les classes que fem de francès a Brest, això segur!

Bueno doncs ja porto des del mes de Setembre estudiant 8 hores diàries i ara al gener hem hagut de fer una setmana de pràctiques, al febrer una altra i al març, abans d'acabar, una altra setmana. Tothom s'ha hagut d'espavilar i buscar el que més li interessa. En el meu cas, vaig poder optar per fer-les a un lloc relacionat amb la meva llicenciatura en Comunicació Audiovisual, encara que a una hora i mitja de Landerneau. Es una empresa que es dedica a doblar sèries, pel·lícules o dibuixos animats que ja existeixen i també a produir i gravar altres coses. Com que no em podien acollir entre setmana vaig estar obligada a canviar els dies i el cap de setmana passat, les vaig començar. Vaig assistir a la gravació de "Ken Tuch" una sèrie com un tipus de Camera Cafe en bretó. Va estar bé i jo vaig fer d'script (tot i que aquesta feina la podria fer tothom, no cal una llicenciatura), apuntar els temps de les preses i per què o per què no eren bones. Aquest dijous passat vaig fer un tercer dia de pràctiques veient com doblaven en bretó una sèrie de dibuixos, "Blake ha Mortimer", va estar bé però no vaig poder fer res aquest cop. Per acabar les primeres pràctiques em queden 2 dies: dimecres que ve i dissabte que ve.

Per la segona tongada de pràctiques fins avui no tenia res i la veritat és que passo d'anar fins a Rennes per fer-les en una TV o ràdio quan sé perfectament que no hi ha ni hi haurà feina d'això perquè el Conseil Regional no donarà més ajuda, per tant, no agafarà més gent. Finalment avui he trobat una escola Diwan (de les que escolaritzen els nens en bretó només) i m'han acceptat. He anat a veure l'escola i m'ha agradat, començo el dia 8 de febrer amb els més petits. I seguint amb la tradició francesa, els dimecres com que no hi ha cole, em quedaré a casa. Però em pregunto què fa una mare francesa amb el nen tots els dimecres? No ho entenc massa, no. Els horaris del cole: de 8:45 fins a les 11:45 i de 13:15 fins a les 16:30. Què diria un català si el fessin dinar a les 12? Jo encara no m'hi he acostumat, de veritat, però com a mínim sentiré a parlar bretó i els nens també i això em fa molta il·lusió!

Ale, KENAVO! (Adéu com diuen els que parlen bretó).

Merda de Ryanair

El meu hotel de 4 estrelles: el Best Western de Luton, un encant i un buffet d'esmorzar excel·lent!

Gent desesperada a l'aeroport, tot mirant-los dreta perquè no hi havia ni un trist racó de terra per seure...

Més gent tirada per Luton Airport, horrible el dia de divendres, horrible!

La gran nevada a Luton Town... no n'hi ha per tant, com són els anglesos, mare de déu!

Tot just ahir vaig arribar a casa, a Navàs, al meu poble. Sembla mentida que faci un any que ja no hi visc però sempre el consideraré el meu poble, perquè segurament la meva infància va transcórrer allà. És extrany però tothom considera casa seva allà on va passar la infància, tant fa si vivim més temps en una altra ciutat, però suposo que allà on vas fer primària i pàrvuls, allà és casa teva, passi el que passi. No puc evitar pensar que si tinc un fill a França i passa els primers anys de la seva vida allà (cosa que voldria perquè així aprengués més idiomes que el català), considerarà que França és casa seva, pot ser? Bueno no ho sé. Al tema!!

Ahir a la nit vaig arribar a casa, tot i que havia d'arribar divendres a la tarda!! sembla mentida! I tot per què? Per una nevada que va fer a London! Mai em podia haver imaginat que això em pogués passar! Primer, la vaga sobtada a l'aeroport de Brest que quasi em deixa sense poder sortir de la Bretanya. Passat el primer problema, em trobo que a Londres Luton es posa a nevar sense consol i els trens van amb retard. Per què, em pregunto jo, per la neu? Però si aquesta gent ja haurien d'estar-hi acostumats, no? Doncs no!! Arribo a l'aeroport 3h abans del vol i ja veig raro que no estiguin facturant maletes els que les han de facturar, per què? em pregunto, doncs perquè la cosa està molt peluda! De seguida em fixo amb avions de les 6 del matí que encara no han sortit a les 6 de la tarda, quan jo ja hauria de ser a Girona. Travesso el control de seguretat amb totes les magrejades de la tia de seguretat i em començo a preguntar si és lesbiana... m'han de tocar tant, realment? Arribo a una sala PLENA a petar, plena, pleníssima de gent per terra, asseguda, ajaguda, estirada... no puc ni passar, ni asseure'm, ni caminar.. m'estic dreta amb la vista posada a la pantalla de vols. El meu no hi surt. La gent plora, dorm, crida, s'emprenya, però tothom mira les pantalles on la meitat dels vols estan o CANCEL·LATS, HIPER RETRASSATS o bé posa PLEASE WAIT, porto 3h waitant per terra quan algun vol decideix sortir fins que sento: "All Ryanair flights cancelled for today". NO m'ho puc creure! Les llàgrimes em cauen galtes i em sento estafada, massegada i com acabant de despertar d'un malson horrible! No hi ha dret!

Al cap de 3hores encara estic fent cua al mostrador de Ryanair on una noia molt rossa i molt maca em diu que no, que no em pot donar cap altre vol fins dilluns! Està de broma, penso jo. Però no, no està de broma. Finalment m'avança un dia, no tornaré fins diumenge. M'esperen 2 nits més a Luton. L'ambient de l'aeroport és extenuador, la gent remuga, crida, plora, es desespera, nens plorant, bebés plorant molt més, mares que els aguanten amb llàgrimes galtes avall, policies que treuen gent que es cola, gent que crida perquè la gent es cola, gent que intenta fer servir un bebè per colar-se.... gent que ni s'immuta, que intenta pair que haurà de pagar 2 dies més a Luton.

Desesperada, me'n torno a l'hotel. "It's full", merda! Vaig a buscar-ne un altre: "I'm sorry, it's full", el tercer em vol intentar explicar que s'han cancel·lat els vols i que per això no té habitacions, no em diguis? El deixo acabar, no tinc ni esma per interrompre'l! Acabo anant a un 4 estrelles que si, sí que té habitacions. Ploro tot el que puc i me'n vaig a dormir en un llit de puta mare, l'endemà em dedico el dia, compro al Mall, me'n torno al cine i em passo la tarda al jacuzzi, a la sauna i a la piscineta de l'hotel de 4 estrelles.

No m'agrada Luton, potser no m'agrada Londres, no m'agrada la neu ni m'agrada Ryanair. Però és el més barat que vaig trobar.... potser sí, però ja no m'ha sortit tant barat. Diumenge a la tarda, 1h de retard i llegeixo la revista de bord de Ryanair que diu que a partir del 2010 faran pagar 1 euro o 1 pound per anar al lavabo i així podran treure un lavabo de l'avió i podran afegir 6 seients més per avió. Ah sí? Tot això pel bé del client, of course!

Jo pagaré un puto euro per anar al water i m'agradarà poder cagar-m'hi, us ho ben juro!

Had to spit it out, sorry for the language!

Time flies...

Doncs sí sembla que faci 4 dies que som aquí i ja fa més d'un any que vivim a Landerneau. Sembla que només faci setmanes que he començat el curs de bretó i m'adono que ja puc escoltar més de mitja hora sense haver de traduir, sembla que faci ahir que vam començar a sortir amb l'Andreu i ja en són 4. Com passa el temps! Es que no ens n'adonem i l'any que ve ja tindrem 28 anys. Cada cop ens acostem més a la trentena i això sí que fa por. Ara és l'época en què hi ha tantes ganes de fer-ho tot, d'aprofitar al màxim abans que arribin les responsabilitats i l'edat plenament adulta. Hi ha tantes coses a fer i el temps passa tant ràpid que ja se t'escapen de les mans les 12 campanades d'any nou, que no tens temps de veure com baixa l'aigua del riu que ja ha canviat la marea. És época de canvis, de plaer, de gaudir al màxim perquè una època així potser no la tindrem mai més. Ni més bona ni pitjor, talment així, així de maca. Fem el que volem i quan volem sense pensar en després, sinó en l'ara. Cal tenir present el CARPE DIEM i disfrutar-lo perquè ara és el moment, ni avui ni demà, ARA! Que la sort no canviï mai i que la felicitat perduri. Ho tinc tot en aquesta vida, què més podria demanar? M'ho pensaré per si de cas aquest any vull enviar una carta als Reis de l'Orient o al Père Noel qui sap...